Habitualment caminam a les fosques, toponímicament vull dir. Desconeixem el nom de la major part dels elements que anam trobant al nostre pas i no podem anomenar molts dels penyals, ni dels camins, ni de les fonts, ni de les casetes, ni de les coves. Molt manco coneixem els noms dels forns de calç o dels ranxos de carboner, tant nombrosos.
Però en rares ocasions sembla com si es disparàs un flash sobre la terra. Pot ser la comunicació d'algú, o la lectura d'un article o d'un llibre, o darrerament la visita d'una plana web i els elements s'il.luminen i ens són revelats els seus noms.
Ja ens succeí al torrent de s'Esmorcador amb el llibre Fites i Fetes. Trescant per la Serra de Miquel Martorell i s'ha repetit al comellar de Can Millo d'ençà que coneguérem el llibre Muntanyes de Coanegra, de Mateu Morro. De sobte molts dels racons del comellar i el seu entorn s'han revestit d'una història i d'un nom: caseta des Pentinador, es Serralet, camí d'en Reixon, penya des Llamp, penyalot des Corb, puig de ses Coves Altes, es Socorrat, s'Embocador, cova Gran, cova d'en Títera, cova de na Querola, cova de s'Aigua, cova des Got, bassol d'en Gomila...
Només tenim un petit problema i és que el llibre és de ficció i per tant no estam al cent per cent segurs de la veracitat del relat. Intuïm que les històries i els noms són certs perquè hem vist els forns de calç, el camí marjat que s'enfila pel coster, l'harmoniós conjunt que formen la caseta d'en Morro amb el seu tancat, el pou i el porxet per a la bístia . I a la part alta del comellar hem vist el cable de ferro que feien servir els llenyaters per davallar les feixines des del comellar des Bruc i el penyal de sa Milana.
Ara tan sols es tracta de situar cada nom en el seu lloc. Quasi res.
Caseta d'en Morro
Cable de ferro al comellar des Bruc