Contempl√†rem Moncaira des de les altures i pogu√©rem comprovar la intensa transformaci√≥ que ha sofert l'amagada vall. Ja no reconegu√©rem l'arquitectura tradicional que hav√≠em fotografiat en el lluny√† mes de febrer de 1990 perqu√® les reformes aparellades als successius canvis de propietat han canviat radicalment la fesomia del nucli constitu√Įt per les cases dels amos i dels senyors.

Els petits volums que tancaven la clastra pel seu costat nord-oest han estat substitu√Įts per grans i luxosos edificis de pedra de dues i tres plantes. Les distintes edificacions que servien per a l'explotaci√≥ de la finca han estat engrandides tant en planta com en altura. Entre elles l'anomenada casa de ses Dones, degut a que servia d'alberg a les dones que treballaven a la finca durant la temporada de la collita de l'oliva.

Nous edificis, terrasses i jardins han sorgit en el que eren els antics sementers.  El torrent encaixat que hi havia devora les cases ha estat soterrat, per a permetre la construcció d'un jardí de plantes aromàtiques de forma el.lipsoidal, amb un eix central format per un safareig llarguer de vuitanta metres de longitud.

En els costers claregen els olivars netejats i destaquen les nombroses pistes obertes per a permetre l'explotació de distints sectors de la finca. Entre aquestes pistes n'hi ha una que ens causa una especial preocupació. Aprofitant un antic camí de carro puja amb seguretat cap a les parts més elevades de l'esquerpa muntanya de Moncaira. Ja ha deixat enrera la cometa de Don Toni i s'ha aturat, de moment, en el clot de sa Caldera, just devora un porxo esbucat. Qualsevol que conegui l'habitual política de fets consumats que es practica a les grans finques de la Serra no pot deixar de patir per la futura conservació del magnífic camí empedrat que condueix al pla des Porxo.

Les inversions que sostenen les transformacions esmentades s√≥n una mostra de la gran solv√®ncia econ√≤mica de la propietat de la finca. Res d'estrany considerant que les grans possessions -aquesta t√© m√©s de cinc centes quarterades- han estat sempre en mans de les √®lits socials i econ√≤miques. Que sapiguem ha estat aix√≠ des del moment en que el Rei en Jaume va repartir les terres recent conquerides entre els nobles i senyors que li havien donat suport. Perqu√® no devia ser un draper qualsevol aquest que va rebre la finca de Moncaira i que va quedar consignat de la seg√ľent manera al Llibre del Repartiment (1232):

Alqueria Unqueira, cinc jovades, és d'en Llorenç, draper.

 

NOTA: Sense la referència del Llibre del Repartiment hagués estat versemblant la tesi d'Alvaro Galmés de Fuentes que relacionava el nom de la finca amb la rel prerromana karr (caria) amb el significat de lloc pedregós. Pedres en trobareu a voler per aquesta contrada, incloent alguns sectors ocupats per un rellar espectacular. Tant que antigament la dita reservada a Mallorca per als llocs molt esquerps era: "pareix s'Esquetjar de Moncaira" (DCVB).

Però com hem vist la forma antiga de Moncaira és Unqueira, que significa jonquera, amb una possible transformació Unqueira > Buncaira > Moncaira segons el parer de Joan Coromines. I és ben possible que al segle XIII una ufanosa jonquera ocupàs el fons d'aquesta amagada vall que avui ha estat transformada en jardí.

 

Cases de Moncaira (febrer de 1990)

Cases de Moncaira (2012)

Casa de ses Dones (Moncaira, febrer de 1990)

Jardins de Moncaira (2012)

Muntanya de Moncaira