En temps primer, quan la calor espitjava, no hi havia opcions per a que la gent dels pobles i ciutats pogués refredar els aliments i les begudes llevat de situar-los a la part més fresca de les cases o ficar-los amb un poal dins la cisterna. No seria fins a principis del segle XX que això fou possible gràcies a l'aparició de les neveres que funcionaven a base de barres de gel industrial.

En canvi els que tenien la seva activitat per les muntanyes havien disposat desde sempre d'un sistema de refrigeració rudimentari que consistia en aprofitar l'aire fresc que sorgia de les encletxes de les roques. Ja l'historiador Joan Baptista Binimelis (1539-1616) ens informa en la seva Història com un dels esbarjos preferits pels esporlerins a l'estiu era el de fer berenes gaudint de l'aire fresc exhalat per l'avenc d'en Tries, "situat no molt distant de l'església d'Esporles, al peu d'unes penyes".

Detectada una sorgència d'aire fresc era habitual arreglar el lloc pel seu aprofitament. Es feien paretons per col.locar gerres i aliments, es feien pedrissos i fins i tot taules, i també es tancaven les cavitats amb portes, per evitar que algun estrany se'n portés els queviures. Aquests llocs reben habitualment el nom de bufadors, essent tal vegada el més conegut de tots el bufador des Ermitans, situat a prop de l'ermita de Valldemossa.

En canvi a dues zones concretes de l'illa els bufadors reben el nom de refrescadors. La primera zona abasta els municipis d'Esporles, Puigpunyent i Banyalbufar. Aquí trobam el refrescador de s'Ermita, el refrescador des Verger i el refrescador de sa Granja així com els que es localitzen a Conques, Son Noguera i Son Sanutges. L'altra zona amb refrescadors és la de sa Calobra. Aquí tenim es Refrescadors situats al costat del camí entre el coll de Sant Llorenç i Can Palou i el refrescador de sa Senyora, al litoral de la torre des Forat, que potser faci referència a un lloc de banys i no a un bufador.

El refrescador de sa Granja és un bon exemple de l'habilitament que es realitzava en aquests llocs. Una estreta cova que té 5,5 metres de llargària per 2 d'amplària a la qual s'accedeix per una obertura de 0,7 x 1,6 m d'altura amb llinda de fusta, originàriament tancada per una porta. Quatre escalons davallen a l'interior i al fons un pedrís de 2 metres de llargària x 0,6 m d'ample, amb un rebaix central per a situar les gerres.

NOTA: Que Esporles sigui el terme per al qual coneixem més refrescadors es deu a la recollida de noms duita a terme per Onofre Rullan en els anys vuitanta. El pare Rafel Juan escoltà i registrà el nom dels refrescadors de sa Calobra de boca de Joan Vicens Nyegos. Sabérem del Refrescador de sa Senyora pel llibre La Costa d'Escorca. Tomàs Mut va descriure dos bufadors poc coneguts de la finca bunyolina de Can Grau. Finalment hem arribat al Refrescador de sa Granja seguint les indicacions que Emilio Alonso ha posat aquí.

 

Refrescador de sa Granja (Esporles)