De la vall de Vàritx, l'actual vall d'en Marc, Joan Baptista Binimelis (Història de Mallorca, 1595) en va destacar la gran quantitat de trullades d'oli produïdes, les afamades vinyes de la varietat Montonec i la presència d'una cabdalosa font, la font de Vàritx. Sempre preocupat per l'abastiment d'aigua de les poblacions va proposar juntar les seves aigües amb les de la font de Binitíger (actual font del Molinet o font Peixera) situada "al peu del puig Tomir" i també amb les de la font de Llinars, i conduir la suma de les tres fins a la vila de Pollença. Tant era el cabdal de la font que segons Binimelis les aigües resorgien a gran distància torrent avall originant la font de Cuixac.

Al segle XVIII es va reprendre la idea d'un aprofitament urbà de les aigües de la font de Vàritx, però el projecte no fou finalment executat (Mateu Rotger, Història de Pollença) i no seria fins a finals del XIX quan es produí l'aprofitament definitiu. Llavors es bastí una síquia de 1.200 metres de longitud i un metre i mig d'amplària destinada al rec dels sementers occidentals de la finca de Can Serra, possessió ja que ja estava ben assortida d'aigua gràcies als drets sobre la font de Llinars.

Però perquè unes aigües sorgides a la vora del torrent de la vall d'en Marc, en terres de la possessió de Son Grua foren finalment aprofitades per la finca veïna ? L'explicació que encara avui ofereixen els habitants de la vall és sorprenent. Diuen que el senyor de Son Grua es jugà l'aigua de la font en una timba de cartes. I la perdé.

Asseguren que malgrat la pèrdua aquell senyor que pertanyia a la noblesa va rebre un esquifida compensació. Es va reservar l'obertura d'un un grifó en el tram de síquia proper al portell d'entrada a la seva finca. Aquest grifó va perdurar gairebé un segle i fins no fa gaire anys era habitual que els pollencins hi anassin per omplir garrafes d'aigua. Malgrat els enderrocs que s'han abocat al lloc encara es pot observar en un dels costats de la síquia un forat corresponent a una presa d'aigua.

No es troba ja en la seva posició original però serveix per recordar encara la minsa aigua de la font de Vàritx que no fou perduda en una nit de bauxa.


NOTA: sobre l'etimologia de Vàritx els defensors del seu caràcter mossàrab hi troben una relació amb la paraula llatina vallis (vall) i un possible exemple de rotacisme fonètic. Identificat amb el rafal de dues jovades Abemuniz Billix, també s'ha proposat  la seva relació amb els nombrosos Vélez andalusins (Mercè Argemí, A les vores dels torrents). El cardenal Despuig ens mostra en el seu mapa que l'antiga possessió de Vàritx coincideix amb el nucli de cases avui anomenat el redol de Can Cerdà.

 

Font de Vàritx

Síquia de Can Serra

Presa d'aigua de la síquia