Gallines i parres en el desert càrstic del puig Roig ? Imaginam al romanista i arabista Galmés de Fuentes arrufar les celles en un gest d'escepticisme i tot seguit proposar una etimologia alternativa com la que fa derivar diversos galls toponímics a partir de l'arrel indoeuropea kal(l): pedra.

No podem saber quina hagués estat la seva proposta però el cert és que podem desconfiar absolutament de l'existència real de parres i gallines com a base d'aquests noms a l'indret que avui tractam. Ben a prop tenim exemples d'alteracions conegudes com la que ha transformat el pas d'en Sagarra en el pas de sa Guerra o de sa Garra. I a més tenim la sort de comptar amb un document antic, probablement del segle XVIII, conservat a l'arxiu de Lluc i transcrit pel pare Rafel Juan en el qual es relacionen les fonts de les terres de Mossa.

En concret es citen a prop de les cases: "la font de l'Alzinar, la font de l'Hort, la font de Montibudell que està a un sementer molt bo i de moltes pastures, la font de la coma de Mossa i el gorg d'en Rabassa, que mai s'eixuga". A la banda de les muntanyes es citen: "la font de la Barra, la font d'en Castell i la font d'en Balma que mai s'eixuguen, i la cova de les Gallines, a on hi ha una aigua molt bona per beure aquells que tenen i van a aplegar el bestiar."

Veim com en el document les gallines no apareixen com a determinant de la font sinó d'una cova i sabem també que són el determinant d'un cingle proper, el cingle de ses Gallines. Més significatiu és que en lloc de parra apareix la font de sa Barra. Sense saber quina de les dues formes és la correcta podem recórrer a Joan Coromines qui afirma (DECat) que en el seu origen el mot parra tendria el significat de clos o tancat i que s'hauria format a partir del mot pre-romà que també donà lloc a barra. En tot cas podem dir que un tancat o un lloc tancat amb una barra cobra molt més sentit coneixent l'important ús ramader que es va fer de l'immens comellar drenat pel torrent de s'Esmorcador o des coll des Ases.

I en realitat ni la font de ses Gallines ni la font de sa Parra són autèntiques fonts. Són simples aprofitaments de degotissos de coves mitjançant la col.locació estratègica de gerres o cossis. Un gest duit a terme a la Serra des de la prehistòria que ha estat repetit en els nostres dies a la cova de ses Gallines per part de Miquel Martorell Ramis. Un gest que l'honra.

 

Gerra col.locada per Miquel Martorell a la cova de ses Gallines