Dominant la punta Beca, a una altura de quatre-cents metres sobre el nivell de la mar es localitza l'anomenada caseta dels Milicians. Aquest √©s el seu nom popular perqu√® el seu nom oficial fou el m√©s enrevessat Puesto de Observaci√≥n y Vigilancia n¬ļ 11 Punta Beca.

Perqu√® la caseta fou constru√Įda pels militars en acabar la guerra civil com a part de la xarxa d'observatoris que va bastir el r√®gim franquista en prevenci√≥ d'una possible invasi√≥ aliada. Situada entre les edificacions de la mola de Tuent i les del castell del Rei la caseta era una baula m√©s entre el centenar de construccions que formaren aquella xarxa d'escolta. Molts anys enrere, a finals del segle XVI, Joan Baptista Binimelis ja havia previst la construcci√≥ d'una talaia en aquest indret que assegur√†s la continuitat del sistema d'avisos entre les torres, per√≤ el projecte no arrib√† a dur-se a terme.

En el segle XX sí que es dugué a terme l'obra i en els arxius militars es conserva el pressupost de la mateixa, datat el 14 de gener de 1939, tercer any triomfal, i signat pel tinent coronel Ramón Teix i  l'ajudant d'obres militars Marcial Rueda. En el document podem llegir que la construcció havia de permetre l'allotjament d'un sargent, un caporal, tres observadors i tres telegrafistes i que s'havia de preveure també la construcció d'una garita i un aljub i que s'havia d'arreglar el camí d'accés, que es trobava en mal estat de conservació.

La caseta, d'una planta i un aiguavés, havia de construir-se amb pedra i morter de calç, coberta de teules i bovadilles sobre bigues de fusta, tabics interiors de llivanya i trespol de formigó amb ciment del país més una capa final de ciment Portland. La distribució interior reservava una cambra individual per al sargent, una cambra col.lectiva per a la tropa i una cuina-menjador provista amb dos fogons i un rebost. La caseta havia de fer-se en dos mesos i el pressupost ascendia a 12.200 pessetes. D'aquesta quantitat 2.992 pts les se'n duia el camí d'accés, 1.927 pts eren per l'aixecament de les parets, 1.647 pts per la teulada i 542 pts per l'excavació de l'aljub. Plantes i alçats de les construccions completaven el pressupost.

Seixanta anys d'abandó, de temporals i d'actes vandàlics han malmès de manera important la senzilla construcció, especialment la coberta i els interiors, però malgrat això continua conservant un innegable encant. Per això consideram una mica injustes les paraules que J.A. Encinas li dedicà en el seu llibre 501 GRUTAS del término de Pollensa:

"Nada tiene de especial la llamada caseta dels Milicians emplazada en Ariant. No es otra cosa que una caja de obra convencional en ruinas: excursionistas, monta√Īeros, mochileros y trescamontes hay pocos que no la conozcan ! y con que √©nfasis relatan algunos las epopeyas vividas en estos apartados derroteros !"

Mai de la vida podrem considerar la caseta dels Milicians una construcció convencional encara que només sigui a causa del meravellós entorn que la rodeja.

 

NOTA: A més de la caseta situada a les terres d'Ariant coneixem a Mallorca tres edificacions més amb el mateix nom. Una es situa davant s'Albufera al tram litoral conegut com es Braç (Muro). La segona vigila la platja de sa font Salada del terme d'Artà. La tercera permetia el control de la carretera de Sóller a l'altura del pont d'en Valls.

 

Caseta dels Milicians