Els jaciments arqueològics foren un dels múltiples camps d'investigació als quals es va dedicar el polifacètic i autodidacta Josep Mascaró Pasarius. Durants molts d'anys va recórrer l'illa de manera sistemàtica localitzant monuments prehistòrics, fotografiant-los i aixecant-ne planimetries i alçats. Com a resultat d'aquesta activitat es formà el primer Inventari de monuments prehistòrics i protohistòrics (IMPP) en el qual es basà la primera figura de protecció legal de caràcter general, el Decret 2563/1966. La posterior legislació sobre patrimoni declarà aquests monuments com a Béns d'Interès Cultural (BIC).
A principis dels anys cinquanta, en una d'aquelles eixides que feia en bicicleta, en moto o en taxi, Mascaró va prospectar la serra de la Font, a Pollença. Dels costers d'aquesta serra en va destacar distints trams de murades ciclòpies i un talaiot quadrat situat a l'anomenat olivar d'Amunt. Li assignà el número d'inventari 0963 i va incloure la seva descripció en articles publicats l'any 1953 a revistes especialitzades com el Butlletí de la societat arqueològica lul.liana (BSAL) i a mitjans d'ample difusió com el diari Baleares del diumenge 25 de juliol:
"Al peu de la serra situada al nord de la possessió [la Font] hi ha un talaiot de planta quadrangular. Tenia cambra, avui enrunada. Les seves dimensions generals són: vuit metres de longitud d'est a oest per nou metres de nord a sud. La gruixa dels murs és de tres metres amb una altura actual de dos metres."
Però al mateix temps que Mascaró inventariava els monuments prehistòrics illencs altres mallorquins exploraven possibilitats de negoci infinitament més rendibles. A mitjans dels anys seixanta alguns inversors varen veure les possibilitats residencials que oferien els costers de la serra de la Font, amb inigualables panoràmiques sobre l'Horta i la badia de Pollença, i començaren els tràmits per urbanitzar els terrenys.
El planejament general d'ordenació fou aprovat el 1965 i tot d'una s'executaren els vials i es concediren les primeres llicències de construcció. La presència d'un gran talaiot en un dels solars no suposà cap tipus de problema perquè es prengué la decisió d'integrar-lo com a mur d'una de les terrasses exteriors de l'habitatge a construir.
Per rematar la jugada només quedava posar nom al xalet i certament no pogueren trobar-ne cap que fos més adient. Devora el portell d'entrada encara roman, inscrit en pedra: el Talaiot.
NOTA: No podem més que agrair als titulars dels drets de les fotografies que il.lustren aquest article la seva inestimable col.laboració. La primera foto, d'indubtable valor històric, la féu el mateix Mascaró el dia que va recórrer la serra de la Font, encara verge de construccions. La segona, feta cinquanta anys després, pertany a Javier Aramburu-Zabala, autor de l'inventari que constitueix l'actual referent per a conèixer la major part dels jaciments arqueològics mallorquins i que podem consultar aquí.
Talaiot de l'olivar d'Amunt, serra de la Font (1953)
Foto: J. Mascaró Pasarius
Talaiot de l'olivar d'Amunt, serra de la Font (2004)
Foto: J. Aramburu-Zabala