Què podríem dir del nom de les fonts ? Per exemple podríem agafar-ne mil noms i agrupar-los en funció de la informació que ens subministren.

El primer grup, un deu per cent del total, estaria format per aquells noms en els quals només apareix un genèric: sa Font, ses Fonts, sa Fontanella, ses Fontanelles, sa Fonteta, ses Fontetes, sa Fontassa, ses Fontasses, es Fontanals.

Seguiríem amb el grup més important i que dóna compte del quaranta per cent del total. És aquell que inclou una referència geogràfica del lloc on s'ubica la font. És molt freqüent que sigui el nom de la possessió però trobam també puigs, comes, horts, rotes, boscs: font de Coanegra, font de Lassarell, font d'Orient, font de Sarrià, font de Xorrigo. La referència espacial pot esser relativa: font Amitgera, font de Dalt.

Un grup també important, amb un dotze per cent dels noms, és el que inclou un antropotopònim. Potser el malnom, un personatge conegut o també un col.lectiu. Font d'en Castell, font d'en Pacarillo, font d'en Quelota, font de Don Juan, font de la Reina, font de sa Senyora, font des Oguers, font des Torrers, font del Beat Ramon, font de l'Amo en Joan de Cugulutx.

A continuació vendrien els noms que inclouen alguna característica de la font, segurament la més important als ulls dels que la batiaren. Pot ser el color (font Blanca, font Roja, font Vermella), el seu descobriment antic o recent (font Nova, font Vella) la qualitat de l'aigua (font Bona, font Fina, font Salada), el seu ús principal (font de Rentar, font des Beure), les dimensions (font Llarga, font Fonda), la seva bellesa (font Gallarda), la temperatura (font Freda, font Fresca, font Calenta), el seu funcionament intermitent (font Ufana) o la quantitat d'aigua aportada (font Gran, font Major, font Seca).

Amb un nou per cent dels noms seguirien els referents a algun arbre o planta: font de s'Aritja, font de sa Mata, font de sa Murtera, font des Polls, font des Oms, font de sa Parra.

Els noms dels animals representen un percentatge menor, un quatre per cent: font de l'Astor, font des Coloms, font de les Sangoneres, font des Verro, font des Voltor.

El mateix percentatge el se'n duen els que incorporen algun element constructiu de la font trobant-se especialment representat l'element on l'aigua és recollida: font de s'Abeurada, font de sa Mina, font des Cossi, font des Obis, font des Ribell.

El percentatge restant formaria un calaix de sastre en el que destacaríem entre d'altres les freqüents font de la Vila o font de la Mare de Déu, els noms que fan referència al so (font des Bràmul, font des Tro) o a la presència de minerals (font de l'Argent, font de sa Magnèsia) i totes les que donarien tema per a desenvolupar tota una història particular: font de ses Culades, font de ses Aiguades, font de ses Mentides, font des Diumenges, ses Set Fonts...

Dues consideracions finals: La primera és que alguns noms de fonts es presenten feminitzats i per tant s'ha de disposar d'una informació suplementària per saber a què ens esteim referint: na Bastera, na Mas, na Búger, na Tornera, na Moragues, na Baixa, na Torta, na Jana, na Pere.

La segona és que hi ha molts altres noms que podem trobar emprats com a sinònims de font com per exemple aigua, aigüeta, albelló, albellons, broll, degotadors, degotís, dolç, dolça, gruta, mina, mineta, piquetes, pixarell, pixarells, pixarot, pixim, rajolí, ullal, ullalets...

Il.lustra el nostre article una font que mostra amb els seus diversos noms que les coses poden no ser tan senzilles: s'Ullal, font de s'Alzina, font de Canet, font de Son Quint, font d'en Baster, na Bastera.

 

* Dedicat als autors de fontsdetramuntana, especialment a Andreu Morell en la seva font número 1.000

 


s'Ullal, font de s'Alzina, font de Canet, font de Son Quint, font d'en Baster, na Bastera