Un nom i una paret de pedra és tot el que tenim per intentar explicar l'inexplicable. Fou en Bergant qui ens mostrà el lloc i posteriorment n'Arnau qui n'augmentà els detalls de la troballa.

A la cara de mestral de l'extrem de la serra del Cavall Bernat, allà on minva la verticalitat dels penyals es pot observar un circ rocós amb una grisa rosseguera en la que destaca fortament el verd de les mates. A la part superior d'aquest circ, a uns 120 metres d'altura,  es destria una balma de boca allargada i davant aquesta balma una terrassa formada per una paret seca d'uns dos metres d'altura. La paret té dos trams, un recte i un curvilini i resisteix dempeus malgrat la pressió que exerceixen les roques de la rosseguera. La pregunta és immediata: per a quina funció fou bastida aquesta paret ?

En base al nom del lloc pareix que haur√≠em de deduir que la balma constitu√Įa l'aixopluc d'un carboner que aprofitava les mates de l'indret per fer carb√≥ i que constru√Įa la seva sitja sobre la part semicircular de la paret.

Per√≤ alg√ļ pot creure que en aquest lloc hi treball√† un carboner ? Qualsevol que hi vulgui accedir podr√† comprovar que les dificultats d'acc√©s tant terrestre com mar√≠tim fan inversemblant aquesta activitat. No podem imaginar-nos ning√ļ carregant sacs de carb√≥ a l'esquena i portant-lo cap a la mar i menys encara treure'l per les crestes de la serra.

√Čs cert que l'activitat del carb√≥ podria ser nom√©s una tapadora per a tasques de vigil√†ncia de la costa relacionades amb el contraban, del mateix estil que la sitja que trobam dintre del llit del torrent de Pareis. Una opci√≥ alternativa seria que els mariners emprassin el cingle per amollar-hi bestiar, per exemple porcs, i que la balma fos condicionada a manera de cobri. Una altra possibilitat¬† que plantejam √©s que f√≥s el refugi d'un ermit√†, com aquell que va repicar la pedra i va inscriure una creu a la cova de la puntaque tanca l'altra costat de la cala Sant Vicen√ß, la punta de les Coves Blanques.

En tot cas estam a l'espera de les dades que puguin aportar-se pròximament. Per cert Tomàs, ja t'estàs torbant molt a mostrar-nos les imatges d'aquest lloc ;-).

 

ACTUALITZACI√ď (9/12/2013): Finalment ha estat la cordada formada per Pedro Mas i Luis Redondo la que en aquest article ens ha descobert l'aspecte d'aquesta inacessible marjada aix√≠ comi l'exist√®ncia d'un cam√≠ d'acc√©s des de la mar. Gr√†cies als dos muntanyers.

 

Cingle del Carboner