Per controlar la badia més important del nord de Mallorca els romans fundaren una ciutat i la batiaren com a Pol.lèntia.  El nom ve a significar "la Poderosa" i deriva del verb llatí polleo, "tenir valor, tenir força, esser preeminent" i és compartit amb altres localitats italianes (Pollenza, Pollenzo). Els musulmans que dominaren l'illa entre els anys 903 i 1229 empraren aquest nom per designar el territori d'influència de l'antiga ciutat, transformant-lo en Bullansa donada la inexistència del fonema p en la llengua àrab. Amb la conquesta cristiana Pollença passà a designar tant el terme com el nucli de cases sorgit al llevant del puig del Calvari, entre el torrent de Sant Jordi i el puig de Maria.

En els darrers mesos hem recorregut intensament aquest terme municipal podent comprovar l'extraordinària diversitat d'origens que presenta la gent que es pot trobar pel seu fora vila. Hem vist colles de rumans artigant la garriga i colles de sud-americans i de magrebins aixecant marges i parets. Mandingas de Mali ens han acompanyat per camins entre possessions fa temps deixats de transitar i búlgars ens ha conduït fins a fonts amagades dins l'alzinar. Propietaris alemanys ens han acompanyat amb cotxets elèctrics per les seves finques i dones de trets orientals ens han obert les barreres per poder arribar a les cases.

Però també hem trobat pollencins i casualitat o no, podem dir que han estat els més amables. Hem pogut compartir un berenar enmig del descans d'una tallada de pins i hem fruït del plaer de dinar en una possessió centenària.  Alguns d'ells ens han relatat històries i noms de lloc i entre aquests n'hi havia que superaven els vuitanta o noranta anys acumulant una experiència i un coneixement del territori únics, fruit d'una vida sencera lligada a la terra.

Tal vegada en comptes de catalogar sínies i pous, cases i camins, hagués estat més necessari recollir els testimonis d'aquesta gent, els darrers supervivents d'un estil de vida ja desaparegut.