El cap Fabioler i el cap de Formentor constitueixen l'inici i el final de la costa brava mallorquina, la que correspon a la serra de Tramuntana. El nom de Formentor és antic i com alqueria ja apareix citat al Llibre del Repartiment (1232) i com a cap ja apareix representat a les cartografies medievals del segle XIV.

En canvi el cap Fabioler o també morro d'en Fabioler sembla ser un nom molt més recent, ja que no apareix a les cartografies fins al segle XIX. Antigament aquest promontori rebia el  nom de cap d'en Grosser i així el denomina Joan Binimelis en la seva descripció de l'illa de Mallorca (1595) tot afirmant que: "el promontori d'en Grosser és un muntanya alta que descobreix molta mar, i està en un dels dos extrems de l'illa".

També apareix amb aquest nom al mapa del cardenal Despuig (1784) i al Viaje a las villas de Mallorca (1789) de Jeroni Boix de Berard i de Solà on són descrits el cap i els seus esculls: "El cap d'en Grosser és més alt que les terres anteriors i està tallat a la banda de la mar. Aferrat a ell hi ha dos esculls que no surten gaire de l'aigua i no són gens de témer perquè són nets. El primer és la pedra d'en Vadell i l'altre en Figueral."

El cap Fabioler i la marina de ses Basses són l'escenari d'una de les rondalles recollides per l'Arxiduc en la qual es relaten els freqüents estira-i-amolla que el pastor del pou de ses Basses tenia amb els moros que rondaven per la costa. En una d'aquestes topades "el trobaren deu o dotze moros i l'encalçaren. Ell fugí per una filera esculls, i no s'aturà fins al darrer de tots molt enfora, i allà se posà a tocar el fabiol, i a riure's dels moros, que tenien por de passar els esculls i no el podien agafar. Els moros li deien: ja t'agafarem, ja, qualque dia. No t'escaparàs de nosaltres."

Desconeixem si existeix alguna relació entre la rondalla i el nom actual del cap però en tot cas ens resulta altament atractiva la imatge del pastor tocant el fabiol sobre una barrera d'esculls.

 

Cap Fabioler