L'agrupació local del PSM-Entesa nacionalista del pla de Sant Jordi recull a la seva plana web una sèrie d'articles sobre el patrimoni d'aquesta part del terme municipal de Palma, tan castigada per les grans infraestructures. Agrupats sota el títol "Un patrimoni que es perd" per aquests textes desfilen les imatges de molts d'elements patrimonials amb una important presència d'aquells que més caracteritzen la seva fesomia, els molins de vent aiguaders.

Dels textes i de les fotografies de Joan Taberner que els acompanyen es pot deduir que l'estat de conservació d'aquests elements deixa molt que desitjar: desfilen per davant nosaltres murades talaiòtiques tapades per la vegetació (Cas Quitxero), molins sense antenes o amb les torres en procés d'esbucament (Can Mirabò, Can Macià Reviu, Cas Moliner, hort de Son Oliver), sínies oblidades (punta de Son Garcies, Son Oliveret, Son Codony Vell), cabanes de roter amb la coberta mig esfondrada (Ca na Rafela), refugis antiaeris abandonats (Can Pelat, Cas Record, camí des Caixó) i torrents encimentats (sa Síquia).

Però la impressió negativa que desprenen els articles empitjora de valent en topar-se amb la realitat. N'és un exemple la nostra visita a la barraca de Can Tofolet, que es troba aferrada al camí de Son Oliver, davant les cases homònimes i molt a prop de la depuradora de Sant Jordi. Es tracta d'una barraca de roter de planta rectangular amb coberta a doble vessant feta a base de lloses planes sobre jàssera i entramat de fusta. És un dels pocs exemples de barraca que es localitzen al municipi de Palma i marca l'extrem occidental de la distribució d'aquesta tipologia constructiva que té el seu major esplendor a la marina de Llucmajor. Una construcció tradicional que mereixeria esser conservada per les seves característiques, per la seva visibilitat i accessibilitat i per la seva raresa al municipi.

Doncs bé, avui en dia la barraca es troba amb la coberta quasi totalment enrunada, el tancat adjacent ha estat emprat prolongadament com abocador de tot tipus de fems i deixalles i per acabar de rematar-ho algun desgraciat ha llançat un frigorífic al seu interior.

Certament no ho tendran massa fàcil els amics de Sant Jordi per salvar el seu patrimoni. Però mentre tant han començat per la seva divulgació, que no és poc:

 

 

Barraca de Can Tofolet