Des de la m√©s remota antig√ľetat el so del corn mar√≠ fou emprat com a mitj√† de comunicaci√≥, especialment per a l'av√≠s de perills imminents. Emprats a l'illa fins ahir mateix per pescadors i peixaters encara al segle XVIII es regulava el seu √ļs per part dels torrers. Aix√≠ a les Ordenances de les torres de focs del Regne (1719) podem llegir:

Si de dia es descobreixen naus o embarcacions que indiquen esser d'enemics, llavors els torrers faran fum i la senya que acostumen amb els corns, sense aturar fins que les embarcacions es perdin de vista, o prenguin altre rumb...I en la nit continuaran els torrers sonant a intervals els corns, per avís i advertència dels navegants, i dels qui habiten per les marines.

Malgrat que fos habitual que es sonàs el corn des de punts elevats per augmentar el seu abast no pareix que hi hagi relació entre aquest fet i les muntanyes que porten el nom de Cornador i que a són tres a Mallorca: es Cornador Gros i es Cornador Petit (es Cornadors) a Sóller i el puig Cornador que fa de redós a la vila d'Andratx. Segons Joan Baptista Ensenyat i Pujol aquest darrer nom deriva de l'islàmica alqueria Cornuatera.

Per a Joan Coromines el nom cornador deriva, per s√≠ncope de la o pret√≤nica, de la paraula corona, que designa la part superior d'un cos o d'un objecte i per assimilaci√≥ tamb√© la part superior de muntanyes de forma plana i arrodonida. A Mallorca tenim alguns exemples d'aquest √ļs: un tur√≥ de Son C√≥s (Marratx√≠ ) i un putxet arrodonit i cobert d'olivar de Solleric reben el nom de sa Corona.

Per√≤ la relaci√≥ que no troben els fil√≤legs s√≠ ha estat establida per la tradici√≥ popular i recollida per la literatura. Serveixin com a mostra els seg√ľents fragments extrets d'algunes de les primeres obres de l'escriptor andritxol Baltasar Porcel:

Quan al puig Cornador, piràmide pinosa, aguda, que domina el poble i bona part de la costa, sonava el corn marí, la gent barrava les portes de les torres i de casa seva i preparava l'armament defensiu: rems, llances, oli calent, gossos de bou, espingardes i algun canonet que, segons com anava la cosa, rebentava. (Arran de mar, 1967).

A sobre de la qual [la vila d'Andratx], al puig Cornador, el vigia va tocar el corn en veure la fumassa. Tètric, poderós, el gemec del gran cargol degué planar damunt la vall...El poble s'enfebrí, van tancar les portes de la muralla, van posar al foc calderes plenes d'oli, van carregar les espingardes i excitaven els cans de bou per fer-los envestir. (Cavalls cap a la fosca, 1975).

Puig Cornador

Puig Cornador (Andratx)

es Cornadors

es Cornador Petit i es Cornador Gros (Sóller)