El camí que comunica les finques de Míner i Alcanella aprofita la petita vall oberta entre la gran mola del Tomir i el discret relleu del puig des Boix. El tirany, empedrat a trams, discorre per un terreny desprovist de vegetació arbòria segurament a causa de l'ús tradicional del foc i de les cabres. Només s'han salvat de la desaparició dues magestuoses alzines que en el seu temps ja degueren merèixer la clemència dels carboners.

A mitjan camí, a l'altura de s'Enrocador des Bocs també criden l'atenció uns arbrets aïllats que de lluny poden semblar alzines petites o fins i tot mates, opcions que descartam tot d'una que podem observar les seves fulles. A manca de coneixements botànics podem recórrer en aquest cas a la toponímia perquè els mapes recullen dos noms que fan referència a aquests exemplars de tronc gruixut i aspecte envellit: es Aladerns i coster des Aladerns.

Potser sigui l'aspecte poc vistós de l'aladern el que expliqui el reduït nombre de noms de lloc que el fan servir com a referència. Tan sols en coneixem una sèrie formada per poc més d'una desena de noms: s'Aladern, coll de l'Aladern, putxet des Aladerns, camí dels Aladerns, pla des Aladerns, canal de s'Aladernar, comellar de s'Aladernarpuig de s'Aladernar, rosseguera de s'Aladernar i penya de s'Aladernar.

Tots ells es troben a la serra de Tramuntana excepte el primer que es situa als penya-segats de la marina de Llucmajor i que ja fou recollit per Mascaró Pasarius sota la seva forma local: s'Alavern. Fa referència a una pesquera d'oblades segons ens explica Cosme Aguiló en la seva excel.lent Toponímia de la costa de Llucmajor.

Aladern