Afirma Coromines (DECat) que una monjoia és un "munt de pedres posat com a marca" i que té el seu origen en els munts de pedres que aixecaven i els crits de joia que exclamaven els pelegrins de terra santa tot d'una que tenia a la vista Jerusalem o qualsevol altre dels llocs sagrats.

És cert que la paraula s'usa amb aquesta accepció des d'antic com ho demostra la seva aparició en el Cant núm. 98 d'Ausiàs March i també a la sentència arbitral de 1522 que dirimia el litigi per les partions entre les finques de Bini i es Colls. Vérem aquí que una de les marques fou senyalada "a un gran tudossal, on hi ha una creu i una monjoia de còdols". Potser aquest fet expliqui el nom de ses Monjoies que trobam al costat dels Clots Carbons, entre el pas d'en Termes i el torrent des Gorg des Diners.

Coneixem dos llocs més amb el mateix nom, ambdós al terme d'Artà. El primer designa un olivar situat a un coster entre es Niu des Pilot i les cases d'Albarca. El segon es troba a la rodalia de l'ermita de Betlem i forma part d'un ric repertori legendari en el que s'integren altres rocams singulars com són en Baba, sa Beca o el penyal de s'Ermità Macari.

Així els còdols espargits pels costers del puig de sa Fita i es Replà són anomenats ses Monjoies, o també ses pedrafites des Gegants, i són explicats com el resultat de la partida de pam i toc que feien els gegants de la zona amb els gegants que campaven per Formentor.

Això és al manco el que va transmetre fa anys Pere Ginard (a) Violí  al qui devem també el relat de la fantasiosa creació del pas de ses Osques.

 

Monjoies

"Monjoia" a ses Monjoies (Bini)