A Mallorca hi ha a prop de 3.000 topònims que comencen amb la partícula Son, generada a partir de l'aglutinació de les paraules "Ço d'en" (Això d'en). Aquesta designació de les propietats s'introduí a finals del segle XV, si bé es popularitzà al segle XVI quan foren reprimits els alçaments populars de menestrals i pagesos i es reafirmà la propietat de les terres per part de les classes privilegiades.
El Mapa de Mallorca del Cardenal Despuig de 1784 és una bona mostra d'aquesta popularització ja que gairebé la mitat dels 1.780 noms de possessions consignats comencen amb la fórmula Son.
Son Armadans, Son Berga, Son Brondo, Son Cotoner, Son Moix, Son Morell, Son Pacs, Son Palou, Son Verí... no fan més que recordar els llinatges, molt sovint nobles, dels propietaris de les possessions d'aquell temps. ja que es conservaren malgrat les posteriors compres i els lògics canvis en els noms dels nous posseïdors.
Amb posterioritat la partícula s'uní a malnoms o noms comuns (Son Indiot, Son Puput, Son Milana, Son Còdol, Son Naveta, Son Paparra...) arribant en alguns cas a una gran vulgarització (Son Cul-enrere)
La popularització de la partícula ha donat lloc a l'aparició de formes curioses som el Son Durí que de fet és un Son Dur-hi en referència a una finca de migrada producció, on s'hi ha d'invertir més (s'hi hi ha de dur) més del que es treu d'ella. També hi ha la variant Son Gastar-hi. També tenim Son Rapinya, nom de la barriada de Palma (la possessió principal de la qual era Son Llull), i que pareix fer referència a l'abundància de robatoris.
Avui en dia, a part de designar moltes de les possessions, la partícula també forma part del nom de barris o nuclis de poblacio (Son Ferriol, Son Macià, Son Roca), de llogarets (Son Negre, Son Valls), de parcel.lacions rústiques (Son Ametler) o d'urbanitzacions costaneres (Son Serra de Marina).
Entre tots els topònims que comencen amb Son volem destacar aquí el de Son Oms. Aquesta antiga possessió del terme de Palma situada al pla de Sant Jordi pareix abocada a una degradació continuada i constant. Als anys 70 fou destruït un importantíssim jaciment prehistòric (amb un poblat talaiòtic, un santuari, construccions pretalaiòtiques...) amb motiu de la construcció de la segona pista de l'aeroport de Palma i foren ocupades bona part de les terres de la possessió.
A l'actualitat (any 2008) la torre de Son Oms, de planta quadrada i protegida per nombroses disposicions (es tracta d'un Bé d'Interès Cultural), presenta un perill molt alt d'esbucament tal com han denunciat reiteradament el Grup per l'estudi per les fortificacions balears (GEFB) i l'Associació per a la Revitalització dels Centres Antics (ARCA). Aquí teniu un exemple de la denúncia.
Malgrat la llei obliga als propietaris a fer-se càrrec del manteniment del patrimoni és de tots sabut que molt sovint no volen o no poden afrontar les elevades inversions que són necessàries i que cap institució (ajuntament, consell insular, govern) exigeix aquesta obligació. El resultat: l'esbucament del bé protegit, inventariat, catalogat, inclòs a decrets o declaracions de BIC.
Tal vegada es tractaria de dedicar menys dobbers a les escultures de les rotondes i més dobbers a la restauració del patrimoni en perill...
ACTUALITZACIÓ (13 febrer 2010)
Finalment la torre medieval de Son Oms ha estat restaurada. Escasses com són les bones notícies referides al patrimoni no podem deixar de celebrar aquesta necessària actuació i felicitar a la propietat i a les administracions implicades.
Torre de Son Oms (2010)
Torre de Son Oms (2008)