Per raó de la seva especial disposició en el relleu turons, serres i muntanyes presenten importants valors paisatgístics donat que habitualment afegeixen una gran visibilitat als valors naturals que conserven. D'altra banda és evident que qualsevol alteració que es dugui a terme al cim d'un puig provocarà un greu impacte paisatgístic ja que serà visible des d'una extensa conca visual.
És per aquest motiu que quan va aprovar-se la Llei d'Espais Naturals (LEN) foren incloses dintre del marc protector la major part d'elevacions de l'illa, des de les més importants com la serra de Tramuntana, les muntanyes d'Artà o Sant Salvador de Felanitx fins a les més discretes com el puig de Sant Onofre.
La major part sí, però no totes. L'absència més clamorosa i inexplicable (?) és la de la cadena de turons de set quilòmetres de longitud que discorre en sentit nord-oest sud-est al terme de Manacor i de la qual formen part el puig de s'Ermita o de Sant Llucia (206 m), la penya des Corb (220 m), el puig de Llodrà (300 m), la roca des Castellet (280 m), el Cor de Jesús (323 m), la muntanya de Son Cladera (303 m), la muntanya de sa Vall (350 m), la muntanya de Son Llodrà (305 m) i la Muntanya Grossa de Son Josep o puig de So na Moixa (334 m).
Malgrat els innegables valors paisatgístics i naturals que presenten aquests turons coberts de garriga mai han rebut la protecció que mereixien i són ja vint-i-tres els anys de desprotecció urbanística que acumulen des de l'aprovació de la LEN al 1991. Aquesta desprotecció s'ha traduït en la construcció de nombrosos habitatges unifamiliars a ambdós costers de la serra, tant al costat de Son Macià com al costat de Manacor, tot cercant les inmillorables vistes que proporcionen les posicions elevades.
Però la construcció no s'ha aturat als costers. Ara mateix, any 2014, s'està construint un nou habitatge unifamiliar en plena carena, al nord-oest del puig de Llodrà i a 220 metres d'altura, contravenint totes les disposicions legals que obliguen a que la posició de les construccions dintre de la parcel.la minimitzi el seu impacte visual.
A la vista dels resultats que han produït aquestes disposicions normatives en el puig de Llodrà de Manacor només podem qualificar-les com a paper banyat i assumir un nou punt negre en el paisatge.
I ja van...
NOTA: Llodrà apareix a la Remembrança de Nunyo Sanç (~1242) sota la forma Lodran amb una extensió de catorze jovades. Una de les propostes etimològiques efectuades és que es tracta d'un antropònim d'origen germànic, com per exemple Leuthramn. De ser així ens trobaríem amb un cas semblant al de Tomir.
Puig de Llodrà (Manacor)
