Malgrat els escassos fons que les administracions públiques dediquen a la investigació arqueològica podem assegurar que aquesta disciplina viu un moment d'esplendor al manco si ho jutjam pel nombre d'intervencions que es duen a terme enguany.

Són ja conegudes i clàssiques les excavacions que periòdicament es realitzen a la ciutat romana de Pol.lèntia (Alcúdia), basílica de Son Peretó i s'Hospitalet Vell (Manacor), la necròpoli de Son Real (Santa Margalida), els poblats de Son Forners (Montuïri) i de ses Païsses (Artà) i al conjunt de navetes dels closos de Can Gaià (Felanitx).

A les anteriors s'han afegit un seguit de nous indrets que permetran ampliar el coneixement del nostre passat. Es tracta per exemple de l'assentament costaner fortificat de sa Ferradura (port de Manacor), el nucli de resistència islàmica del segle XIII d'Almallutx (Escorca), el poblat talaiòtic de s'Illot (Sant Llorenç) o el túmul esglaonat conegut amb el nom de talaiot de Mestre Ramon (Son Servera).

La inusitada febre ha arribat fins i tot a alguns municipis petits que subvencionen excavacions amb la lloable intenció de crear nous atractius pel turisme cultural com són els casos de Sencelles, amb la cova del camp del Bisbe, i de Sineu, amb la cova del molí d'en Gaspar.

Però de tots els jaciments en els quals s'està treballant a l'actualitat volem destacar-ne un que es troba situat a Palma, municipi que històricament ha destacat sobretot per les excavacions d'urgència prèvies a la desaparició d'estacions emblemàtiques engolides per grans infraestructures com l'aeroport (Son Oms) o l'hospital de referència (Son Espases).

Es tracta de l'illot de sa Galera situat a la badia de Palma, a prop de cala Estància, del qual era conegut el seu caràcter d'assentament púnic i que ha estat objecte d'una sèrie de campanyes que han tret a la llum un edifici quadrangular de cinc metres de costat que ha estat interpretat com a centre cerimonial d'època púnica entre d'altres interessants troballes que es detallen en el blog nagalerapunica.

Qui sap si les investigacions podran aclarir una de les referències clàssiques més debatudes entre els historiadors, la que féu l'historiador romà Plini el Vell (23-79) en la seva Història Natural (3.78) en la qual fa referència a l'illa de Cabrera i a unes illes situades a prop de Palma:

 "et e regione Palmae urbis Menariae ac Tiquadra et parva Hannibalis".

Ens costa molt no relacionar la petita illa dedicada a Aníbal (parva Hannibalis) amb l'illot de sa Galera, sobretot si tenim en compte que és l'illot més proper a la ciutat de Palma (concretament 6.300 m el separen del palau de s'Almudaina). Si aquesta interpretació fos certa podríem identificar les Menarie amb ses Illetes de Calvià (situades també a la mateixa distància) i la illa Tiquadra amb l'illot d'en Sales,  jaciment arqueològic en el que Víctor Guerrero documentà escòries de ferro, ferro sense fondre i material ceràmic del segle II ANE i situat a 7.600 m de s'Almudaina. I ja que hi som traduir la famosa frase pliniana de la següent manera:

"i a la regió de Palma, ses Illetes (Menariae) amb l'illot d'en Sales (Tiquadra) i l'illot de sa Galera (petita illa d'Anníbal - parva Hannibalis )".

Tot plegat, molt engrescador.

 

Illot de sa Galera, possible parva Hannibalis de Plini el Vell ?