Amb aquest article que feim per celebrar que la Descripció particular de l'illa de Mallorca e viles ja és a les llibreries de Palma podreu saber quina és la cala que antigament rebia el nom de cala de Sant Jeroni, si no ho sabeu.

Són 419 els anys que han hagut de transcórrer per a veure editada -encara que parcialment- la principal obra de Joan Baptista Binimelis i Garcia, el manuscrit català de la Història General del Regne de Mallorca (1595). I això només ha estat possible gràcies a l'esforç dels germans menorquins (Juli Moll i Gómez de la Tia), valencians (Universitat de València) i catalans (Institut Cartogràfic de Catalunya) donat l'incomprensible desinterès que han mostrat successives generacions d'acadèmics i d'autoritats de Mallorca davant l'obra del seu primer cronista.

No podem més que donar l'enhorabona als responsables d'aquesta edició que ha vengut a corregir una injustícia històrica, recomanar la seva lectura i aprofitar l'avinentesa per fer algunes precisions sobre les identificacions de topònims continguts als mapes que acompanyen el text.

Manacor:

Estañol (s'Estanyol, avui cala Sequer)

No hi ha cap estany a cala Sequer. Més bé sembla referir-se a s'Estany d'en Mas i tractar-se d'un error de localització, com el que afecta a cala Morlanda, situada erròniament a la raconada meridional que fa la punta d'en Brotad (actual punta de n'Amer).

Cairat (es Cairat, avui serrat de cala Murada).

No. Es Cairat és encara un topònim viu, que fa referència a un bloc prismàtic gegantí situat a l'entrada de cala Bóta i que ja tractàrem aquí.

Llucmajor:

-Su...(Nota 499. Nom escapçat pel tall a sang de l'original).

Al Mapa conservat a la British Library es llegeix Sivina, nom encara viu a les penyes de la marina de Llucmajor. Es coneix com sa Sivina el sector costaner de difícil accés situat entre s'Escull des Tabac i Colombar, al litoral de Betlem.

-Cala de Sant Antoni (Cala Mosques, avui cala Blava).

Aquesta cala no s'ha identificar amb cala Blava sinó amb la raconada que avui allotja el club nàutic de s'Arenal situada al sud des Saluet. Cosme Aguiló recollí la variant caló de Sant Antoni i l'Arxiduc Lluís Salvador esmenta en aquest tram de litoral la pedra de Sant Antoni.

Ciutat de Mallorca:

-Font manantial. Nota 215: Vicenç M. Rosselló i Verger s'interroga si es deu tractar de l'Ullal de Son Oliver.

Nosaltres, amb reserves, ens decantam per la identificació amb ses Fontanelles.

-Exerea (la Xarea)

Nosaltres llegim Exereto i ho identificam amb Lazareto, donada l'existència d'un llatzaret en terrenys de l'oratori de Sant Nicolau des de 1497 (GEM).

Calvià:

-Cavalls. Nota 142: potser unes seques, atès que als mapes actuals no apareixen ni illes ni illots.

Entre el cap de cala Figuera (punta Negra al mapa) i ses Penyes Roges (Penya Roja al mapa)  trobam els illots del Toro, el Toretó i ses Barbines, amb els quals identificam es Cavalls del mapa binimelià.

Estellencs:

-Molí [sic] de Bañalbufar (Moll de Banyalbufar, avui port de Banyalbufar).

Interpretació errònia d'un nom correcte, molí de Banyalbufar. Sens dubte Binimelis volia destacar l'existència dels molins d'aigua d'origen andalusí que encara avui es conserven als penya-segats de la cala. S'hi referí a ells amb les següents paraules:

"...si no és en el desembarcador que està davant el lloc de Banyalbufar, i fan com un reclau xiquet a on vé a donar una aigua amb la qual mol un molí que està dins de la oberta d'una penya sense altra indústria de mans, caient després a la mar de dit desembarcador, per lo qual molí baixen a la mar per uns aferralls que serveixen com escalons, i malgrat que és un pas aspre i perillosa la seva pujada i baixada, han pujat per aquí els corsaris les vegades que han estat a Banyalbufar, per no haver altre pas per on pujar ni desembarcar".

Pollença:

-Aygua dolça (l'Aigo Dolça, avui racó d'en Martorell)

Per a nosaltres aquesta Aygua dolça situada entre la punta Beca (Cº de Baquer) i la punta de la Sal ha de ser traduïda com a font Gallarda.

Artà:

-Cala d'en Geroni (cala d'en Jeroni, avui es Carregador ?)

Amb el nom de cala de Sant Jeroni era coneguda fins al segle XVII el que avui anomenam sa font de sa Cala. Era ben coneguda entre els mariners la important sorgència d'aigua dolça a la qual eren atribuïdes propietats medicinals. Aquestes propietats són recordades encara per la gent de la zona tal com contà l'amo en Jaume Maiol i recollí Pedro Fidel en aquesta entrada corresponent a la font de sa Cala.

Aquesta és la descripció que va fer Binimelis d'aquesta cala antigament artanenca:

Cala Jeroni és molt important, subjecta al vent i travessia del grec i llevant, a la qual van sovint els corsaris. Hi ha una aigua gran i ella hi caben fins a vint vaixells. Devora aquesta cala, a la part del migjorn, hi ha un penyal que impedeix que la torre de guarda del puig d'en Massot la descobreixi, però podria guardar-se de la Torre Cega, si la reparassin.




sa Font de sa Cala, l'antiga cala de Sant Jeroni