Escriví Antoni Gorrias (DM 28/8/2006) que foren els monjos del Císter els que sufragaren la transformació del camí de ferradura que conduïa de Ciutat a Esporles en un camí de carro amb l'objecte de comunicar el monestir de la Real amb la seva propietat de la Granja d'Esporles.

Al costat d'aquest antic camí d'Esporles, avui carretera d'Establiments, entre urbanitzacions, benzineres i anodins habitatges de nova construcció, es conserven algunes possessions i cases de pagès que són testimoni d'altre temps i que es troben en desigual estat de conservació. De totes elles sempre ens ha cridat l'atenció una casa situada entre Can Llinàs i Cas Vicari Vell perquè és diferent a totes les altres.

En aquest indret i protegit per un alt mur apareix un gran casal de tres plantes d'altura i coberta de quatre aiguavessos al qual s'hi adossen una torre rectangular amb merlets i una torre-campanar octogonal de sis cossos superposats i cúpula de rajoles ceràmiques. Aquests elements confereixen a l'edificació l'aire d'un escenari de faula que es veu potenciat pel seu estat d'abandó i ruïna.

Aquesta casa, anomenada Can Coll, fou construïda a l'entorn de 1861 en un estil neomedieval que ja va cridar l'atenció dels viatgers de la segona mitat del segle XIX i entre ells el més il.lustre de tots. L'Arxiduc Lluís Salvador visità les cases i els 8.324 m2 de jardins quan es trobaven en tot el seu esplendor, llegant-nos la següent descripció:

" Crida a la dreta la nostra atenció i, així, ens proposam visitar, la rogenca casa de camp amb torreó cingulat i hermós jardí pertanyent a una família ciutadana. Va pertànyer al senyor Domingo Coll, qui la va fer construir per devoció a la seva esposa, la senyora Concepció Moyá, que posteriorment va perdre el cap per causa d'una malaltia. Avui pertany als hereus de les senyores Oliver. Quatre pebrers bords fan guàrdia a l'entorn d'una font i una airosa glorieta amb torreta pugna per atreure la nostra mirada amb una minúscula capella gòtica amb dos volanders arcs estucats, altres dos cap a l'exterior i un obert cap el pavelló del jardí, on un salt d'aigua rialler es romp en mil reflexos al peu d'un esplèndid roserar i d'una hermosa sínia d'estil àrab, tot disseny de la propietària. Una hermosa gàbia per ocells xinesa s'adorna amb l'efígie d'un nin sobre un cigne sobre els que pengen dues gàbies més. Una cabanya suïssa corona un penyal artificial al coster del qual s'ha disposat entre tarongers un safareig alimentat per un regueró emmarcat per júncies...

...Per davall del penyal artificial hi ha una cova plena d'estalactites per les quals discorren les aigües que nodreixen el regueró. I digne és també de menció, finalment, el massís d'heura amb Pau i Virgínia i surtidors diversos, a l'igual que el rústic pavelló que cobreix el safaretxet on s'acumulen efímerament i sorollosa les aigües que els alimenten ".

Cent cinquanta anys després de la seva construcció les cases de Can Coll només són habitades pels coloms i el seu estat de conservació és pèssim. La seva degradació ens sembla irreversible malgrat la seva inclusió en el Catàleg de protecció d'edificis i elements d'interès històric, artístic, arquitectònic i paisatgístic de Palma (41/08, nivell de protecció B).

Com es reconeix al mateix document l'element més valuós de la finca són els jardins, qualificats com a exemple quasi únic en el terme de Ciutat. Però tampoc la conservació d'aquests sembla garantida.

 

Can Coll (Palma)