Print

 

Coneixem les interioritats de la font de Punxuat  gràcies a l'exploració de José A. Encinas qui entrà en el sistema hidràulic a través del pou mare de vuit metres de fondària i en resseguí els seus trams practicables, un total de seixanta-cinc metres. Per la descripció i la planta aportades en el seu recent Corpus sabem que hi ha una galeria principal que connecta el pou mare amb la pica que es troba situada a l'interior d'una capelleta voltada de marès. Sabem també de l'existència d'un segon ramal més curt perpendicular al primer que es troba colmatat pels enderrocs així com d'un possible accés alternatiu també cegat. Avui unes grans plaques de formigó impedeixen l'accés al pou mare, evitant els possibles accidents.

Com tants altres elements del patrimoni hidràulic illenc la font de Punxuat entrà en desús i començà la seva degradació. Fa uns anys l'habitacle o capelleta de la font amenaçava ruïna i perillaven de caure les peces de marès del portal i de la volta, construïda l'any 1800 segons la data que es va inscriure a la clau. Sortadament i en un cas que podem qualificar d'excepcional avui la font ha estat rehabilitada per la propietat amb cura i bon gust.

Com es pot comprovar en les següents fotografies la rehabilitació ha provocat una ampliació notable de les vistes que es gaudeixen des de l'interior. Les canyes que ocultaven la font han desaparegut deixant pas a una panoràmica presidida pel puig de Galdent.

És cert que s'han modificat les proporcions del portal i que la gran pica rectangular de marès que es situava a l'exterior ha estat resituada en una marjada inferior. Així i tot podem assegurar que el balanç de l'actuació és francament positiu.

Ho confirma la mateixa font que, agraïda, ha tornat a rajar.


NOTA: el nom de Punxuat apareix per primera vegada en el Llibre del Repartiment (1232), com alqueria Ponzuatx (amb les variants Pozuethy, Ponzuachy o Pozuatx), de dotze jovades. El mateix llibre especifica com es dividiren les terres: "d'aquestes a n'en Coma Joan, dues jovades, a n'A. Cardador, tres jovades, a n'en P. Alquexemi i a Bernat de Torresela, quatre jovades, i en romanen al senyor Rei dues jovades, les quals dóna a n'en Pelai Ferrer i a n'en Pere Illanes".

Els mossarabistes han vist en la font la base del topònim Punxuat, fent-lo derivar per exemple de Puteolum "Pouet" (Galmés de Fuentes) o de Puteum (Ex) Sudantem "Pouet que degota" (Coromines). Els arabistes, més prudents, l'inclouen en la sèrie dels topònims amb ètim desconegut (Rosselló Bordoy).

 

Font de Punxuat 1989

Font de Punxuat (1989)

Font de Punxuat

Font de Punxuat (2014)