No es complicava gaire la gent del camp i de la mar a l'hora de batiar els llocs que habitava i també solia mostrar predilecció per l'ús de les metàfores.
Què a les penyes hi havia dues cavitats bessones i negres com "els ulls d'un carboner en balma secreta" ?. El nom estava cantat: es Dos Ulls.
El trobam als penya-segats marins del port de Manacor, al costat de sa Ferradura, península escollida fa tres mil anys per a establir-hi un assentament costaner fortificat, i també a la marina de Llucmajor, al sector de Vallgonera Nou. Diu Cosme Aguiló que les dues covetes llucmajoreres són emprades per part dels mariners com a senya per a localització de pesqueres de raors. La poesia està bé però sense oblidar mai l'estómac.
Per la seva banda la cova des Dos Ulls es troba als penya-segats meridionals del puig de Cura, dintre de la possessió de Son Garau. L'erosió dels materials calcarenítics buidà les metafòriques òrbites d'igual manera que va construir el gegantí rellotge de sol de la propera cova des Migdia.
es Dos Ulls (Vallgornera Nou)
Cova des Dos Ulls (Puig de Cura)
Cova des Migdia (puig de Cura)