El camí des Correu entre Esporles i Banyalbufar és un camí envoltat de llegenda. No debades segons la tradició popular fou construït pel mateix rei en Jaume (per aquest motiu també és conegut com el camí del Rei) i perdura encara a la roca la potada que hi deixà el seu cavall.

Un dels elements d'interès que trobam en el recorregut és un antiga era situada més o manco a mitjan camí entre els dos pobles. Enmig de l'alzinar constitueix el testimoni d'un temps en què un sector del bosc de Son Valentí fou transformat en rota i conrat.  Es coneix amb el nom de s'era des Moro i és possible que el determinant, emprat habitualment per denotar l'antigor de les construccions, no sigui aquí gratuït.

Ho deim perquè no molt lluny de l'era, sobre un estratègic promontori rocós que es troba defensat en el seu costat de tramuntana per una barrera de penya-segats, l'ull atent (*) pot observar una sèrie d'estructures rectangulars adossades i alguns murs que podrien tenir caràcter defensiu. Entre els fragments ceràmics que acompanyen les restes destaquen els típics cordons plàstics de les alfàbies andalusines.

Sembla doncs que ens trobam davant d'un dels assentaments bastits pels moros que es refugiaren a la serra de Tramuntana una vegada consumada la pèrdua de la Madina Mayurqa el 31 de desembre de 1229. El mateix rei en Jaume en el seu Llibre dels feits es refereix la presència de resistents a Banyalbufar:

 ...fo nostre acord que faessem una cavalcada que els sarrahins sen eren muntats en la muntanya de Soller e dalmaruig e de bayal bahar e tenien totes aquestes muntanyes e defenien als cristians que noy podien mal fer tro en polença.

L'assentament es troba dintre de la finca de ses Mosqueres i el nom del turó on es situa tampoc és gratuït ja que és habitual trobar-lo associat amb jaciments arqueològics.

Li diuen sa Talaieta.


* L'ull atent el tengué Antoni Pasqual Andreu i el tenia ben entrenat després de la visita de totes les alqueries andalusines dels municipis de Manacor i de Sant Llorenç juntament amb Eugènia Sitjes Vilaró. El resultat d'aquest minuciós treball de camp fou recollit en el llibre Per camins de terra i d'aiguael número 9 de la interessant col.lecció promoguda pel Museu d'Història de Manacor.

 

Estructures andalusines al cim de sa Talaieta

Fragments de ceràmica islàmica