L'olivera és, a Mallorca, l'arbre dels records. Literalment perquè la seva fusta ha estat emprada per a l'elaboració de millons d'objectes banals per al turisme de masses sota l'etiqueta de "Recuerdo de Mallorca". Figuradament perquè la seva longevitat mesurada en centúries els ha fet testimoni dels anhels d'unes quantes generacions de mallorquins i per això han estat interpelades pels poetes que volien saber "noves del temps enrera".

Per la seva fesomia enorme i torturada han estat descrites pels viatgers, retratades pels pintors i fotografiades fins al cansament. I com també passa amb les alzines els exemplars més notables han estat distingits amb un nom propi: s'Arxiduquesa (Miramar), sa Trona (Ca na Marca), na Capitana (Son Muntaner), sa Reina (Son Hortolà), na Flamarades (Son Brull, Pollença), es Camell (Cas Avinyons), sa Madona des Barranc (Barranc de Biniaraix), s'olivera des Quartó i s'olivera des Llençol (Son Claret), s'olivera d'en Rotget (Morneta), s'olivera de sa Serp i s'olivera de s'Alqueria Blanca (Bunyola)...

Però el que sembla etern pot revelar-se de sobte com efímer. Una cremada mal controlada a unes vinyes, una espurna estratègicament situada al cor de l'arbre i la soca més monstruosa serà devorada pel foc. Malhauradament és el que ha succeït aquest mes de març amb la conegudíssima olivera de Mortitx.

Serveixin les següents fotografies al manco per conservar el seu record.

 

Olivera de Mortitx