Una falconera és un penya-segat on hi crien els falcons. A Mallorca i durant l'edat mitjana els falcons foren molt apreciats per les classes benestants que els empraven sobretot per a la pràctica de la caça. Al seu entorn es generà una important activitat dedicada a la seva obtenció i afaitat (ensinistrament). Començaven el procés els anomenats cercadors que es dedicaven a explorar els penya-segats a la recerca de nius. Una vegada localitzats eren espiats (vigilats) fins a l'eclosió dels ous. Finalment entre els mesos d'abril i de juny, provists de cordes, xarxes i gàbies, els cercadors arriscaven la seva vida per capturar els pollets. Traginers i mariners eren contractats per al transport cap al lloc de destí, sovint palaus de nobles o reis.

Segons la documentació conservada l'activitat es dugué a terme a llocs com el cap Blanc, cap de Menorca, Formentor, castell del Rei, sa Dragonera, ses Falconeres (Santanyí), sa Falconera (Bunyola, Sant Llorenç), puig de Massanella, puig de s'Alcadena o el Pal.

La toponímia conserva el testimoni de noms com sa Falconera, sa Falconereta, ses Falconeres o s'agre des Falcons localitzats principalment al litoral però també als penya-segats de l'interior. Per exemple les balmes que aixopluguen -o amenacen- el santuari de Gràcia, a Llucmajor eren conegudes amb el nom de penya Falconera.

A la mola de Can Palou també s'han conservat els noms de sa Falconera i sa Falconereta, i segons el pare Rafel Juan aquest seria l'indret on al segle XIV es documenta un agre de falcons del Rei. La seva localització precisa la coneixem gràcies a una entrevista realitzada pel missioner de Lluc el 17 de setembre de 1972 a Salvador Sastre, l'amo de Can Lleig. Amb paraules de l'amo:

Per pujar de sa coma de Can Palou cap a sa Mola hi poden pujar pel pas des Cocó: hi ha un cocó on els coloms hi van a beure, i com som un poc amuntet se troben amb una penya molt alta que és un gran enrocador de cabres i li diuen sa Falconereta; cinquanta metres més amunt se troba sa Falconera Gran; passen per un puesto que li diuen es Carreró i just un poc més avall hi ha sa cova de s'Aigua, i passat es Carreró se troben amb es penyal Tomat, es comellar des Cirers i després des comellar des Cirers ja se troben amb sa Calobra.

Sabem tamb√© que la plana situada a l'extrem septentrional de la mola es coneix amb el nom de pla de sa Falconera. Es tracta d'una rota que antigament es conrava com ho demostren els petits marges i clapers laboriosament constru√Įts, aix√≠ com per la pres√®ncia d'una barraca i d'una era. Una bassa coberta assegurava el prove√Įment d'aigua als roters, que devien fer feina en aquell lloc en unes condicions dif√≠cilment explicables segons els par√†metres actuals.

 

sa Falconera (esquerra), pas des Cocó (centre), sa Falconereta (dreta)

Pla de sa Falconera (mola de Can Palou)