Una falconera és un penya-segat on hi crien els falcons. A Mallorca i durant l'edat mitjana els falcons foren molt apreciats per les classes benestants que els empraven sobretot per a la pràctica de la caça. Al seu entorn es generà una important activitat dedicada a la seva obtenció i afaitat (ensinistrament). Començaven el procés els anomenats cercadors que es dedicaven a explorar els penya-segats a la recerca de nius. Una vegada localitzats eren espiats (vigilats) fins a l'eclosió dels ous. Finalment entre els mesos d'abril i de juny, provists de cordes, xarxes i gàbies, els cercadors arriscaven la seva vida per capturar els pollets. Traginers i mariners eren contractats per al transport cap al lloc de destí, sovint palaus de nobles o reis.
Segons la documentació conservada l'activitat es dugué a terme a llocs com el cap Blanc, cap de Menorca, Formentor, castell del Rei, sa Dragonera, ses Falconeres (Santanyí), sa Falconera (Bunyola, Sant Llorenç), puig de Massanella, puig de s'Alcadena o el Pal.
La toponímia conserva el testimoni de noms com sa Falconera, sa Falconereta, ses Falconeres o s'agre des Falcons localitzats principalment al litoral però també als penya-segats de l'interior. Per exemple les balmes que aixopluguen -o amenacen- el santuari de Gràcia, a Llucmajor eren conegudes amb el nom de penya Falconera.
A la mola de Can Palou també s'han conservat els noms de sa Falconera i sa Falconereta, i segons el pare Rafel Juan aquest seria l'indret on al segle XIV es documenta un agre de falcons del Rei. La seva localització precisa la coneixem gràcies a una entrevista realitzada pel missioner de Lluc el 17 de setembre de 1972 a Salvador Sastre, l'amo de Can Lleig. Amb paraules de l'amo:
Per pujar de sa coma de Can Palou cap a sa Mola hi poden pujar pel pas des Cocó: hi ha un cocó on els coloms hi van a beure, i com som un poc amuntet se troben amb una penya molt alta que és un gran enrocador de cabres i li diuen sa Falconereta; cinquanta metres més amunt se troba sa Falconera Gran; passen per un puesto que li diuen es Carreró i just un poc més avall hi ha sa cova de s'Aigua, i passat es Carreró se troben amb es penyal Tomat, es comellar des Cirers i després des comellar des Cirers ja se troben amb sa Calobra.
Sabem també que la plana situada a l'extrem septentrional de la mola es coneix amb el nom de pla de sa Falconera. Es tracta d'una rota que antigament es conrava com ho demostren els petits marges i clapers laboriosament construïts, així com per la presència d'una barraca i d'una era. Una bassa coberta assegurava el proveïment d'aigua als roters, que devien fer feina en aquell lloc en unes condicions difícilment explicables segons els paràmetres actuals.
sa Falconera (esquerra), pas des Cocó (centre), sa Falconereta (dreta)
Pla de sa Falconera (mola de Can Palou)