A Mallorca en deim monges d'unes formacions rocoses de formes capritxoses, amb solcs profunds i caires esmolats que recorden els hàbits de les religioses. Els científics li diuen exocarst o camps de lapiaz i són el resultat de la dissolució de la roca calcària per part de l'aigua de la pluja. Es troba principalment a Escorca i als seus voltants i també es coneixen amb els noms d'esquetjar (es Esquetjats) per les nombroses encletxes que presenten i de rellar perquè és com si les relles d'una arada de diamant haguessin solcat la roca.

No és gaire fàcil avançar per aquest terreny càrstic i aquesta circumstància fou aprofitada ja a l'antigüetat per a millorar la defensa d'alguns assentaments. És el cas per exemple del coll des Moixerrins situat a l'anomenat rellar de Can Melcion i també el cas de ses Monges que trobam al nord de les cases de Bini Gran.

Aquí una barrera de monges i una barrera de penyals que es desplomen sobre la coma de Bini oferiren una protecció idònia per a un petit nucli prehistòric composat per un conjunt de naviformes i de cabanes circulars, algunes d'elles ben amagades entre les monges. Completen el conjunt una murada i una torreta circular al punt més elevat del massís dedicada segurament a les funcions de vigilància.

Molta por devia tenir aquesta gent que va adoptar tantes mesures de precaució.

 

NOTA: el jaciment arqueològic de Bini Gran fou inventariat per Mascaró Pasarius (0356), inclòs en la carta arqueològica del muncipi d'Escorca (17-39) i descrit i cartografiat per Javier Aramburu-Zabala (17-105) en aquest article.

 

Monges prototípiques (Mortitx)

Murada del coll des Moixerrins (rellar de Can Melcion)

Habitacle a l'interior de ses Monges (Bini Gran)