Els molins d'aigua poden trobar-se a√Įllats per√≤ √©s habitual que s'agrupin formant conjunts situats al llarg d'una s√≠quia o cal√ßada. S√≥n destacables i ben coneguts els que eren moguts per les aig√ľes de la font des ses Artigues (Alar√≥) o la font dels Moliners (Ternelles). Alguns fins i tot han estat mereixedors de la m√†xima protecci√≥ patrimonial i s√≥n b√© d'inter√®s cultural com els situats a la s√≠quia de la font de la Vila (Palma) o a Llinars (Pollen√ßa).

Per√≤ tamb√© hi ha conjunts de molins hidr√†ulics majorit√†riament desconeguts i totalment abandonats. √Čs el cas dels anomenats molins d'Almallutx situats al costat dret del torrent des Gorg Blau, entre l'embassament i les cases de Turixant de Baix.

Aqu√≠ encara trobarem les malmeses restes de cinc cups que assoleixen altures de fins a nou metres d'altura i alguns trams de s√≠quia de fins a trenta-cinc metres de longitud. Ja fa segles que desaparegueren els casals que s'adossaven als cups i no √©s estrany perqu√® l'origen d'aquest sistema hidr√†ulic es remonta a l'√®poca andalusina com ho certifica la seg√ľent cita del llibre del Repartiment (1232):

"Aquest són los molins del Rei en les muntanyes. En Almaluchy sis molins".

Coneixem altres notícies dels segles XIII i XIV que foren recollides pel pare Rafel Juan i publicades al setmanari Sóller. En concret el missioner de Lluc identificà fins a vuit molins en aquest indret encara que algunes referències poden referir-se a un mateix molí:

-Mol√≠ sarra√Įnesc documentat el 1293. Llinda amb mol√≠ de Guillem Malferit i est√† a prop del mol√≠ de la Figuera.

-Mol√≠ que don Nun√≥ San√ß establ√≠ l'any 1239 a Guillem Costa, Arnau de Vilaredona i Bernat Salat. Estava a la ribera d'Almallutx, a prop del mol√≠ de Bernat Malferit i del mol√≠ de Guillem Baldric. Els posse√Įdors havien d'entregar anualment a don Nun√≥ San√ß, el dia de Nadal, set quintars de farina de blat bo i rebedor.

-El mateix any don Nunó Sanç establí a Bernat Malferit, un altre molí, més avall que l'anterior, amb l'obligació d'entregar-li la mitat del gra i la mitat de la farina.

-El molí de Guillem Baldric.

-El mol√≠ dels Julians. L'any 1266 el lloctinent reial Pere de Caldes establ√≠ a Bernat Malferit el mol√≠ que solien tenir els Julians pel senyor Rei, en el torrent d'Almelug, a la porci√≥ que un temps va ser de don Nun√≥ San√ß. El mol√≠ estava gravat amb l'entrega d'una masmudina el dia de Nadal. Estava situat en la mitat m√©s avall del mol√≠ del Rac√≥. Confronta dit casal de mol√≠ per una banda amb el mol√≠ del Rac√≥, amb altre amb un mol√≠ sarra√Įnesc que est√† devora el mol√≠ de la Figuera, per altra amb l'alqueria de Taurixant i per altre amb l'alqueria d'Almelug. El preu de la venda √©s d'onze lliures i mitja.

-El molí del Racó.

-El molí de la Figuera. Al 1267 Àries Yanyes, batle i procurador de l'infant Pere de Portugal, l'estableix als germans Bernat i Pere Malferit, fills de Bernat, a cens d'un morabetí per la festa de Santa Maria de febrer. Es fa constar a la venda que aquest molí el solia tenir el mencionat Bernat Malferit.

-El mol√≠ Nou. El 1323 l'estableix Domingo Malferit, hereu de Bernat, a Pere Bertrand√≠ i a Bernat Fuxani. √Čs tengut a cens de dos morabatins. Est√† devora el mol√≠ de la Figuera i contigu a un casal d'un altre mol√≠ en runes, que fa un cens d'una masmudina.

Afegeix que el molí de la Figuera, el molí dels Julians i el molí Nou estaven situats un davant l'altre en un mateix lloc i confronten amb una banda amb el torrent d'Almallutx, per dues parts amb els patis dels molins de Bernat Malferit, fill de Guillem, i per altra banda amb la garriga comuna d'Almallutx.

Al segle XVI el conjunt moliner es trobava en funcionament com referí el cronista Joan Binimelis en la seva Història (1595): "es movien amb l'aigua de la font de la Roca d'Almallutx, que passa pel pas del Gorg i cau dins el vall de Turixant i d'ella i d'altres molen molts de molins drapers i altres mòltes que no són en nombre".

Al segle XVIII els molins ja es trobaven enrunats com sabem per la crònica d'un autor anònim: "Más hay en dicho puesto [Turixant] tres o cuatro vestigios de cubos de molinos tan a lo antiguo fabricados, que de ninguno se tiene memoria de la construcción".

Aquest autor ja no era capaç de precisar el nombre de cups com tampoc ho va fer Josep Maria Quadrado al 1888 el qual també insistia en el seu origen remot: "el nombre de Almeluig se concreta en la actualidad al predio y a seis o siete molinos de agua que se consideran vestigios de población remota".

A l'actualitat són cinc els cups que es poden distingir en aquest notable conjunt però el seu enrunament continua de forma lenta i segura fins a la seva desaparició. I sort que es troben al costat dret del torrent perquè al costat oposat ja haurien desaparegut a causa del gran esllavissat de la serra de Turixant ocorregut el 31 de desembre 2008.


NOTA: encara que sempre els trobam referenciats com a molins d'Almallutx en realitat es localitzen dintre de la possessi√≥ de Turixant de Baix. A prop de les cases trobam un sext mol√≠ d'aigua que no t√© relaci√≥ amb el sistema descrit m√©s amunt i que √©s molt m√©s modern. √Čs el mol√≠ de Turixant el qual tractarem en una propera entrega.

 

Molins d'Almallutx - cup 1. Molí del Racó ?

Molins d'Almallutx - cup 2

Molins d'Almallutx - cup 3

Molins d'Almallutx - cup 4

Molins d'Almallutx - cup 5