Els molins d'aigua poden trobar-se aïllats però és habitual que s'agrupin formant conjunts situats al llarg d'una síquia o calçada. Són destacables i ben coneguts els que eren moguts per les aigües de la font des ses Artigues (Alaró) o la font dels Moliners (Ternelles). Alguns fins i tot han estat mereixedors de la màxima protecció patrimonial i són bé d'interès cultural com els situats a la síquia de la font de la Vila (Palma) o a Llinars (Pollença).

Però també hi ha conjunts de molins hidràulics majoritàriament desconeguts i totalment abandonats. És el cas dels anomenats molins d'Almallutx situats al costat dret del torrent des Gorg Blau, entre l'embassament i les cases de Turixant de Baix.

Aquí encara trobarem les malmeses restes de cinc cups que assoleixen altures de fins a nou metres d'altura i alguns trams de síquia de fins a trenta-cinc metres de longitud. Ja fa segles que desaparegueren els casals que s'adossaven als cups i no és estrany perquè l'origen d'aquest sistema hidràulic es remonta a l'època andalusina com ho certifica la següent cita del llibre del Repartiment (1232):

"Aquest són los molins del Rei en les muntanyes. En Almaluchy sis molins".

Coneixem altres notícies dels segles XIII i XIV que foren recollides pel pare Rafel Juan i publicades al setmanari Sóller. En concret el missioner de Lluc identificà fins a vuit molins en aquest indret encara que algunes referències poden referir-se a un mateix molí:

-Molí sarraïnesc documentat el 1293. Llinda amb molí de Guillem Malferit i està a prop del molí de la Figuera.

-Molí que don Nunó Sanç establí l'any 1239 a Guillem Costa, Arnau de Vilaredona i Bernat Salat. Estava a la ribera d'Almallutx, a prop del molí de Bernat Malferit i del molí de Guillem Baldric. Els posseïdors havien d'entregar anualment a don Nunó Sanç, el dia de Nadal, set quintars de farina de blat bo i rebedor.

-El mateix any don Nunó Sanç establí a Bernat Malferit, un altre molí, més avall que l'anterior, amb l'obligació d'entregar-li la mitat del gra i la mitat de la farina.

-El molí de Guillem Baldric.

-El molí dels Julians. L'any 1266 el lloctinent reial Pere de Caldes establí a Bernat Malferit el molí que solien tenir els Julians pel senyor Rei, en el torrent d'Almelug, a la porció que un temps va ser de don Nunó Sanç. El molí estava gravat amb l'entrega d'una masmudina el dia de Nadal. Estava situat en la mitat més avall del molí del Racó. Confronta dit casal de molí per una banda amb el molí del Racó, amb altre amb un molí sarraïnesc que està devora el molí de la Figuera, per altra amb l'alqueria de Taurixant i per altre amb l'alqueria d'Almelug. El preu de la venda és d'onze lliures i mitja.

-El molí del Racó.

-El molí de la Figuera. Al 1267 Àries Yanyes, batle i procurador de l'infant Pere de Portugal, l'estableix als germans Bernat i Pere Malferit, fills de Bernat, a cens d'un morabetí per la festa de Santa Maria de febrer. Es fa constar a la venda que aquest molí el solia tenir el mencionat Bernat Malferit.

-El molí Nou. El 1323 l'estableix Domingo Malferit, hereu de Bernat, a Pere Bertrandí i a Bernat Fuxani. És tengut a cens de dos morabatins. Està devora el molí de la Figuera i contigu a un casal d'un altre molí en runes, que fa un cens d'una masmudina.

Afegeix que el molí de la Figuera, el molí dels Julians i el molí Nou estaven situats un davant l'altre en un mateix lloc i confronten amb una banda amb el torrent d'Almallutx, per dues parts amb els patis dels molins de Bernat Malferit, fill de Guillem, i per altra banda amb la garriga comuna d'Almallutx.

Al segle XVI el conjunt moliner es trobava en funcionament com referí el cronista Joan Binimelis en la seva Història (1595): "es movien amb l'aigua de la font de la Roca d'Almallutx, que passa pel pas del Gorg i cau dins el vall de Turixant i d'ella i d'altres molen molts de molins drapers i altres mòltes que no són en nombre".

Al segle XVIII els molins ja es trobaven enrunats com sabem per la crònica d'un autor anònim: "Más hay en dicho puesto [Turixant] tres o cuatro vestigios de cubos de molinos tan a lo antiguo fabricados, que de ninguno se tiene memoria de la construcción".

Aquest autor ja no era capaç de precisar el nombre de cups com tampoc ho va fer Josep Maria Quadrado al 1888 el qual també insistia en el seu origen remot: "el nombre de Almeluig se concreta en la actualidad al predio y a seis o siete molinos de agua que se consideran vestigios de población remota".

A l'actualitat són cinc els cups que es poden distingir en aquest notable conjunt però el seu enrunament continua de forma lenta i segura fins a la seva desaparició. I sort que es troben al costat dret del torrent perquè al costat oposat ja haurien desaparegut a causa del gran esllavissat de la serra de Turixant ocorregut el 31 de desembre 2008.


NOTA: encara que sempre els trobam referenciats com a molins d'Almallutx en realitat es localitzen dintre de la possessió de Turixant de Baix. A prop de les cases trobam un sext molí d'aigua que no té relació amb el sistema descrit més amunt i que és molt més modern. És el molí de Turixant el qual tractarem en una propera entrega.

 

Molins d'Almallutx - cup 1. Molí del Racó ?

Molins d'Almallutx - cup 2

Molins d'Almallutx - cup 3

Molins d'Almallutx - cup 4

Molins d'Almallutx - cup 5