No sabem quan però en algun moment es decidí l'abandó dels molins situats aigües avall de l'estret des Gorg Blau, els anomenats molins d'Almallutx. S'abandonaren les antigues instal.lacions però continuà l'activitat molinera mitjançant una nova edificació que obtenia la força motriu a partir de la propera font de Turixant. La proximitat a les cases, la major facilitat de manteniment i una millor ubicació per evitar els freqüents esllavissats de la zona segurament influiren en la decisió.
Fou traçada una síquia de cent metres de longitud, s'aixecà un cup de sis metres d'altura i es construí un casal de tres metres i mig x quatre metres que encara ara perdura, i en el que encara es mantenen estructures com el cacau o el nínxol de la paret del cup.
No sabem quan fou construït però en segle XVIII, en una època en què dels molins d'Almallutx ja només quedaven vestigis, es trobava en ple funcionament i tenia prou importància com per determinar el nom de la possessió. Així els documents es refereixen a Turixant de Baix com a Turixant del Molí.
En aquella època el molí de Turixant presentava una curiositat notable si hem de fer cas a l'anònim col.legial que al 1758 realitzà una descripció del terme de Lluc: s'hi conservava la imatge d'un Sant Crist que era mereixedora de veneració als ulls del cronista. Al manco això és el que es desprèn de la seva crònica:
Más abajo en un valle así al poniente hay un molino de agua llamado de Turixant, en cuya habitación està aquella arriba insinuada figura de Cristo Jesús, la cual por ser denegrida, y tan nombrada en Mallorca (aunque no tan venerada como merece) encierra un no sé que de misterio y pienso ser ésta una de aquellas figuras que en el año 726 se destribó de su altar y debida veneración; y hallo que sin haber pecado ni poder pecar, merece de los parroquianos mayor culto y veneración...
Avui la carretera de la serra de Tramuntana -convertida de fet en circuit de motos, bicicletes i altres artilugis- permet un accés ràpid i còmode a l'indret però al segle XVIII aquest era un lloc ben remot i lluny de remeis.
Tenint en compte aquest fet poca cosa més que encomanar la seva ànima a Déu degueren poder fer els pares del nin que morí al molí el dia 7 de febrer de 1726, tan sols cinc dies després de néixer *.
(*) 7 de febrer de 1726 mor Josep Bartomeu Mir, de cinc dies, fill de Josep e Isabel Vicens, de Sóller, habitadors però d'aquesta parròquia en el molí de Turixant. Sia servit que el vegem en la Glòria. Amèn. AHD Defuncions (recollit pel pare Rafel Juan).
NOTA: El lingüista Joan Coromines i l'historiador Miquel Barceló coincideix en afirmar l'origen berber del nom que apareix citat al Llibre del Repartiment sota la forma de rahal Aurixan de dues jovades. Segons aquests autors el nom faria referència a una tribu de l'entorn de Marràqueix: la tribu dels Uriquen.
Molí de Turixant
