Als qui agradi conèixer la història de Mallorca segurament la data de 1522 els evoqui un escenari de violència i revolta. Els agermanats s'han sublevat i controlen la major part del Regne. Han pres Ciutat i expulsat al lloctinent general situant-se així fora de la llei. Assetgen Alcúdia, l'unica vila que es manté fidel al monarca. Per això han situat homes que controlen els principals punts d'accés al poble: a sa Ciurana i a la torre de Vernissa.
La nit del 14 al 15 d'agost de 1522 un escamot sortí de l'assetjada Alcúdia, matà a dotze dels guaites i avançà cap a sa Pobla. Els agermanats reaccionaren i sortiren de sa Pobla per auxiliar els seus companys però al seu torn es veren rodejats per nous grups de mascarats sortits d'Alcúdia i de Muro. Es produí una batalla per les marjals de Crestatx i de Son Sabater. No hi ha acord entre els historiadors sobre qui va vèncer en aquest enfrontament però sí sobre el nombre de morts: quatre cents.
Fou la primera de les batalles d'aquell any i l'única de resultat incert. Després de desembarcar a Alcúdia en el mes d'octubre els reforços reials (4 galeres, 13 vaixells, tres mil homes) tot serien derrotes pels agermanats: a Pollença, a Can Fornari i al Rafalgarcès. La desfeta final i la capitulació de Ciutat no trigarien gaire a arribar.
A qui segur que l'any 1522 en qüestió evocava resistències glorioses era a l'apassionat de la història i vicari de sa Pobla, mossèn Joan Parera. Estava tant emocionat amb aquells aconteixements que per commemorar la victòria sobre -als seus ulls- els odiosos revolucionaris va fer col.locar una làpida commemorativa a les cases de Can Fornari i també va fer gravar sobre un gran còdol del pujol de Son Sabater una enorme inscripció, amb guarismes de prop d'un metre d'altura.
La làpida de Can Fornari (*) ja no hi és perquè va ser substreta fa uns anys. En canvi la inscripció sobre la roca permaneix tal com va preveure el vicari (**).
(*) La làpida deia: "En aquest camp de Son Fornari dia 3 de novembre de 1522 hai hagué sa batalla de sa Marjal aont en quedaren mil de mort. EPDA. V. Islas Baleares pag. 403."
(**) Relatà l'eixida a la revista sa Marjal, fundada per ell mateix: "Abril, dia 24 [1912]: anam al puig de Son Sabater que és a la mitat de Crestatx, i quasi a dalt de tot, un picapedrer, mestre d'escàrpera, grava a un penyal gros com una casa uns números de 88 centímetros d'alt que diuen: 1522.
Regularment duraran tant com es Puig, perquè no s'esborraran mai; i d'aquesta manera quedarà un monument etern des combat de Son Sabater, on moriren quatre-cents, segons contàrem en les "Escenas trágicas" del núm. XXXV de sa Marjal". Sa Marjal (nº 35) 1912, Vol II -Tom IV- (1911-1912) ed. facsímil, sa Pobla, 1990.
Pujol de Son Sabater
Inscripció del vicari Parera al pujol de Son Sabater
