El renaixement italià impulsà grans avanços en les arts i les ciències, avanços que anaren difonent-se ràpidament a la resta de països europeus gràcies a la recent creada impremta. En el camp de la medicina per exemple es prengueren les primeres mesures que avui qualificaríem com a relatives a la salut pública i que tenien per objecte evitar les malalties i els contagis.

A principis del segle XVI algunes de les noves idees en aquest camp ja havien arribat a Mallorca, com ho demostra un decret del 15 de novembre de 1513 signat pel lloctinent general Miquel de Gurrea. El decret regulava la ubicació dels amaradors, llocs on es trossejaven i tenien en remull plantes com el lli, el cànem o el càrritx a l'efecte de facilitar la separació del bri de la canya. L'amarament s'efectuava a llocs amb aigua, ja fos a la vorera de mar o al llarg d'un torrent o síquia però tenia efectes nocius com ara la putrefacció de les aigües i les conseqüents males olors.

En el decret es concretaven els llocs on era permesa dita activitat per complir els requisitis de disposar d'aigua corrent i trobar-se lluny de les viles. Es tracta d'un interessant llistat que inclou amaradors de vint-i-cinc municipis i en el que es combinen noms de propietaris, topònims morts i topònims encara en ús:

Ciutat: estany d'en Far, "que és molt remot e apartat de la Ciutat"
Inca: la Riera que és aigua corrent que és lluny de dita vila una llegua
Pollença: Almadrava, en un torrent que és braç de l'Albufera
Alcúdia: Albufera
Sineu: pertinences de n'Antoni Arnau que es diu Binitaref e d'en Vallfogó que és de mossèn Rossinyol
Manacor: estany de dita vila del lloc que és diu Portitxol (*)
Felanitx: pont de mestre Antoni Caldentei i fins a la possessió de n'Artigues
Llucmajor: el Pèlec mitja llegua lluny de dita vila a on antigament s'acostumava a amarar lli
Muro: Albufera al trast de dita vila
Rubines: pont de la possessió d'en Cristòfol Mir notari i en la possessió de Jaume Villalonga
Porreres: tanques d'en Miquel Oliver, Joan Sitjar i Miquel Feliu
Selva: la Riera en lo terme dels Vergers
Alaró: possessió d'en Bernat Fiol
Artà: molí Lluquet
Petra: possessió de n'Antoni Ramiro  anomenada vall de les Dones
Montuïri : possessions de Jordi Mas, Guillem Ripoll e Francesc Ripoll, mossèn Pere Massanet
Campos: gorg de la font Santa
Santanyí: estany d'en Mondragó
Huyalfás: trast de l'Albufera
Sencelles: torrent del puig d'Inca
Campanet: torrent de Lleó
Algaida: síquia d'aigua que es entre la possessio d'en Francesc Pelegrí e la d'en Miquel Reus,  font de la possessió de la viuda Sastre anomenada Estacar més altra síquia que esta entre terres d'en Munar i d'en Jaume Mayol
Sant Joan: possessió de Pere Torrens, sort de terra de Basili Alcover, possessió dita l'Horta, possessió de n'Antoni Esteva
Santa Margalida: Albufera
Santa Maria del Camí: molins de la vall de Coanegra

El testimoni d'aquesta activitat que fou motiu de preocupació per a les antigues autoritats illenques es conserva en els topònims s'Amarador i es Amaradors. Tenim es Amaradors a Banyalbufar i Selva (torrent des pont d'en Blai), Porreres (síquia de Banyeres) i es Amaradors d'en Pedreres (es Trenc). També s'Amarador al torrent d'Esporles, Muro (on es conserva el camí de s'Amarador cap a s'Albufera), Montuïri (torrent d'Alcoraia o des puig Moltó), Portocolom, sa Ràpita (Campos), Son Misser i s'Amarador o s'Amarador des Càrritx (Llucmajor).

Sens dubte s'Amarador més famós i conegut és el de cala Mondragó, cala salvada in extremis de la urbanització als anys vuitanta. Són milers els visitants que hi acudeixen cada estiu per gaudir de les aigües cristal.lines que han substituït les aigües putrefactes de l'antic estany d'en Mondragó.

* Probablement es tracti del Portitxol que hi havia al port de Manacor, lloc on a principis de segle XX encara s'amarava càrritx per fer vencills i on es localitzava el desaparegut pou d'en Torrisco.

 

s'Amarador (cala Mondragó)