El renaixement itali√† impuls√† grans avan√ßos en les arts i les ci√®ncies, avan√ßos que anaren difonent-se r√†pidament a la resta de pa√Įsos europeus gr√†cies a la recent creada impremta. En el camp de la medicina per exemple es prengueren les primeres mesures que avui qualificar√≠em com a relatives a la salut p√ļblica i que tenien per objecte evitar les malalties i els contagis.

A principis del segle XVI algunes de les noves idees en aquest camp ja havien arribat a Mallorca, com ho demostra un decret del 15 de novembre de 1513 signat pel lloctinent general Miquel de Gurrea. El decret regulava la ubicaci√≥ dels amaradors, llocs on es trossejaven i tenien en remull plantes com el lli, el c√†nem o el c√†rritx a l'efecte de facilitar la separaci√≥ del bri de la canya. L'amarament s'efectuava a llocs amb aigua, ja fos a la vorera de mar o al llarg d'un torrent o s√≠quia per√≤ tenia efectes nocius com ara la putrefacci√≥ de les aig√ľes i les conseq√ľents males olors.

En el decret es concretaven els llocs on era permesa dita activitat per complir els requisitis de disposar d'aigua corrent i trobar-se lluny de les viles. Es tracta d'un interessant llistat que inclou amaradors de vint-i-cinc municipis i en el que es combinen noms de propietaris, top√≤nims morts i top√≤nims encara en √ļs:

Ciutat: estany d'en Far, "que és molt remot e apartat de la Ciutat"
Inca: la Riera que és aigua corrent que és lluny de dita vila una llegua
Pollença: Almadrava, en un torrent que és braç de l'Albufera
Alc√ļdia: Albufera
Sineu: pertinences de n'Antoni Arnau que es diu Binitaref e d'en Vallfogó que és de mossèn Rossinyol
Manacor: estany de dita vila del lloc que és diu Portitxol (*)
Felanitx: pont de mestre Antoni Caldentei i fins a la possessió de n'Artigues
Llucmajor: el Pèlec mitja llegua lluny de dita vila a on antigament s'acostumava a amarar lli
Muro: Albufera al trast de dita vila
Rubines: pont de la possessió d'en Cristòfol Mir notari i en la possessió de Jaume Villalonga
Porreres: tanques d'en Miquel Oliver, Joan Sitjar i Miquel Feliu
Selva: la Riera en lo terme dels Vergers
Alaró: possessió d'en Bernat Fiol
Artà: molí Lluquet
Petra: possessió de n'Antoni Ramiro  anomenada vall de les Dones
Montu√Įri : possessions de Jordi Mas, Guillem Ripoll e Francesc Ripoll, moss√®n Pere Massanet
Campos: gorg de la font Santa
Santanyí: estany d'en Mondragó
Huyalf√°s: trast de l'Albufera
Sencelles: torrent del puig d'Inca
Campanet: torrent de Lleó
Algaida: síquia d'aigua que es entre la possessio d'en Francesc Pelegrí e la d'en Miquel Reus,  font de la possessió de la viuda Sastre anomenada Estacar més altra síquia que esta entre terres d'en Munar i d'en Jaume Mayol
Sant Joan: possessió de Pere Torrens, sort de terra de Basili Alcover, possessió dita l'Horta, possessió de n'Antoni Esteva
Santa Margalida: Albufera
Santa Maria del Camí: molins de la vall de Coanegra

El testimoni d'aquesta activitat que fou motiu de preocupaci√≥ per a les antigues autoritats illenques es conserva en els top√≤nims s'Amarador i es Amaradors. Tenim es Amaradors a Banyalbufar i Selva (torrent des pont d'en Blai), Porreres (s√≠quia de Banyeres) i es Amaradors d'en Pedreres (es Trenc). Tamb√© s'Amarador al torrent d'Esporles, Muro (on es conserva el cam√≠ de s'Amarador cap a s'Albufera), Montu√Įri (torrent d'Alcoraia o des puig Molt√≥), Portocolom, sa R√†pita (Campos), Son Misser i s'Amarador o s'Amarador des C√†rritx (Llucmajor).

Sens dubte s'Amarador m√©s fam√≥s i conegut √©s el de cala Mondrag√≥, cala salvada in extremis de la urbanitzaci√≥ als anys vuitanta. S√≥n milers els visitants que hi acudeixen cada estiu per gaudir de les aig√ľes cristal.lines que han substitu√Įt les aig√ľes putrefactes de l'antic estany d'en Mondrag√≥.

* Probablement es tracti del Portitxol que hi havia al port de Manacor, lloc on a principis de segle XX encara s'amarava càrritx per fer vencills i on es localitzava el desaparegut pou d'en Torrisco.

 

s'Amarador (cala Mondragó)