Si hem dedicat una entrada d'aquest portal a les alqueries, és ben just que en reservem un altre per l'altra tipus de poblament rural de l'època musulmana a Mallorca: els rafals (de l'àrab rahl). Si ens guiassim només per la toponímia actual hauríem d'afirmar que els rafals -sobre els 130 noms de lloc- eren més nombrosos que les alqueries -sobre els 25. Ja al Mapa de Mallorca del cardenal Despuig són més freqüents els rafals, 44, que les alqueries, 18. Evidentment, com en el cas de les alqueries, alguns són molt posteriors a l'època musulmana i d'altra banda hi ha nombrosos rafals -i alqueries- designats amb un altre nom.
Gràcies al Llibre del Repartiment coneixem que, com a mínim a la porció que correspongué al rei, el nombre de rafals era en realitat inferior, 328 rafals front a 460 alqueries. Per "districtes" la distribució de rafals era la següent: Palma (Ahwaz al-Madina) 81, Inca (Inkan) 42, Pollença (Bulansa) 62, Sineu-Petra (Jijnaw-Bitrah) 105, Artà (Yartan) 1, Montuïri (Muntuy) 22, Muntanyes (Al-Jibal) 15.
Tornant a la toponímia actual les variants a partir del nom originari són abundants: trobam diminutius (es Rafalet, es Rafalí), augmentatius-despectius (es Rafalot, es Rafalasso), la forma plural (es Rafals), determinants que informen sobre l'antiguitat (Rafal Vell, Rafal Nou), determinants que informen de la pertinença a una propietat més important (Rafal d'Ariant, Rafal de Son Bacs), determinants que informen sobre el color (Rafal Blanc, Rafal Roig, Rafal Negre), determinants numèrics (Rafal Deu, Rafal Onze) determinants que informen sobre el propietari (Rafal d'en Bernat Randa, Rafal des Notari Vell) i que solen correspondre a propietats nascudes a partir de la segregació de la finca mare. Mascaró recull un rafal femení vora el poble de Pollença: la Rafal, un dels indrets senyalats per les llegendes sobre tresors amagats pels moros durant la conquesta de Mallorca pel Rei en Jaume.
Entre els determinants més curiosos podem apuntar el següents: es Rafal Aixat (un a Artà i un a Montuïri, a més de l'antic rafal que donà lloc al poble de Lloret ) que significa l'hostal de la vorera en llengua àrab, es Rafal Cagolles (Manacor), es Rafal Pai (Artà), es Rafal Palet (nom d'una tanca sense cap edificació de la possessió de Son Valentí), es Rafalet Drac (Manacor), Rafal Càrritx (Llucmajor), Rafal Còdol (Manacor), Rafal de la Mort (Santa Margalida)...
No podem acabar sense fer referència a les barriades ciutadanes des Rafal Vell i des Rafal Nou, anomenades així per la ja desapareguda possessió des Rafal, situada a prop del creuer entre la via de Cintura i el carrer Aragó.
El Rafal d'Ariant o Rafal de les Maleses, en progressiva degradació
es Rafal (Alaró)