Seguint amb la terminologia relacionada amb el cultiu dels cereals a Mallorca que va recollir P. Rokseth entre els anys 1916 i 1920 avui li toca el torn al terme esvaït. Segons recollí el filòleg norec designa una terra que ha estat cultivada i després abandonada a la garriga per esser  improductiva.  No cal dir que és una paraula que ja només recorden els pagesos més vells.

Com en el cas anterior de l'Ermàs es Esvaïts també han deixat algun rastre toponímic, concretament als termes d'Artà, Llucmajor, Porreres i Campos. En aquest darrer municipi trobam l'únic nom on la paraula actua com a determinant. És la cova des Esvaïts o cova de Son Cosmet que fou descrita per primera vegada pels seminaristes Joan Vidal Ollers i Andreu Garcias Orfi, en el treball dedicat als jaciments arqueològics de Campos que va merèixer un dels premis del Certàmen científico-literari del Seminari de Mallorca, l'any 1932. Diu així la seva referència:

Aquesta cova està dins la pleta d'aquesta possessió i molt a prop de la carretera de la Ràpita. És molt coneguda del poble i l'anomenen "la cova dels Esvaïts". És un poc ovalada i té 11 m d'ampla, 8 m de fons i 2,5 m d'alt. El portal té 3 m d'amplada i 1 m d'alt. Mira cap a llebeig.

Ja ha decaigut l'ús d'aquest antic mot cerealícola i van desapareixent els paisatges agraris de l'illa degut a la forta pressió turístico-residencial a la que estan sotmesos.

Poc a poc també ens anam esvaïnt els mallorquins.

 

Cova des Esvaïts (Campos)