El pi és sens dubte l'arbre més abundant dintre del "bosc" de la toponímia. Apareix sota multitud de formes ja sigui com un exemplar solitari (pi, pinet, pinot, pinotell...), en petits grups (pins,  pinets, pinetons...) o en formacions boscoses (pinar, pinaret, pinaró...).

Apareix sovint com a  determinant per a concretar un genèric: font des Pi, pas des Pinot, pla des Pins, serra des Pinotells...En altres ocasions, l'arbre és el protagonista. En aquest cas el topònim sòl referir-se a arbres que destaquen per la seva altura o pel perímetre del seu tronc -mesurat tradicionalment segons el nombre d'homes necessaris per abraçar-lo donant-se les mans-, o també per la seva estranya forma.

En aquest cas el pi és el genèric al qual s'afegeix un determinant: es Pi Gros (sol fer referència a un exemplar que es deixava créixer enmig d'un sementer per destinar-lo a fer de biga a una tafona o per situar-hi un xibiu per caçar tords), es Pi Ver (pi de l'espècie Pinus pinea), es Pi Ramut, es Pi Forcat, es Pi Tort, es Pi Gran, Pi de ses Tres Cames...

Entre els grups de pins tenim es Pins Alts, es Pins Escapçats, es Pins Campaners..., encara que el premi el se'n duen es Pins Vers, segurament per la seva bella presència. D'alguns grups se'ns concreta el nombre: es Tres Pins, es Sis Pins...

Pels pinars o pinarets tenim els seg√ľents determinants: Pinar Alt, Pinaret Cremat, Pinar Fondo, Pinar Foradat, Pinar Gran, Pinar Llarg, Pinaret Nou, Pinar Red√≥, Pinar Socarrat, Pinar Vell, Pinar Ver...

Una altra combinaci√≥ freq√ľent √©s que el determinant¬† sigui un antrop√≤nim: Pi d'en Salero, Pinaret d'en Trujillo, Pinar√≥ de sa Senyora...O la finca a la qual pertanyen. Aqu√≠ trobam alguns dels arbres m√©s emblem√†tics de Mallorca, gegants que resisteixen el pas del temps i les ventades: Pi de Can Moragues, Pi de sa Pedrissa....

Alguns topònims es relacionen segurament amb llegendes o anècdotes quotidianes: es Pi del Rei Moro, es Pi de sa Consulta.

Finalment hi ha topònims que permaneixen malgrat que al terreny ja faci molt de temps que no hi hagi l'arbre que els va originar. Exemples serien el Pi des Montcades, a Palmanova, o es Pinet de Sos Sanxos, tombat per una tramuntanada al 1942.

Vagin dedicades aquestes línies a un pi monumental del qual també aviat només en quedarà el topònim: es Pi Ramut de Biniorella, molt afectat per la ventada del 5 de març de 2008. Es tractava d'un pi amb una forma molt peculiar deguda a un creixement anòmal de les branques. La singularitat de l'arbre era tal que els promotors de la urbanització des Camp de Mar on es trobava no dubtaren en canviar el disseny dels vials,  ja que el projecte inicial implicava la desaparició del pi. Aquí teniu la fitxa amb les seves característiques.

Per aprofundir en el coneixement dels gegants arboris de Mallorca disposam del llibre Monuments de Vida, de Pere Llofriu, i també és del tot recomanable una passejada per aquest blog .

 

Pi Ramut de Biniorella

Pi Ramut de Biniorella, octubre de 1990