Les finques d'Albarca i es Verger foren adquirides pel Govern de les Illes Balears l'any 1999 durant el primer Pacte de Progrés. Posteriorment, l'any 2001 fou declarat el Parc Natural de la península de Llevant. Són moltes les millores que s'han introduït en aquest espai des de llavors, principament en la seva gestió medioambiental. Malhauradament en els nostres parcs naturals la protecció del patrimoni sempre ocupa un lloc secundari i la situació actual de les cases des Verger n'és una bona mostra.

Segons el Catàleg de protecció del patrimoni històric del terme municipal d'Artà (2002) a les cases des Verger (ART 263) s'havien de preservar tots aquells elements que li atorguen valors arquitectònics, constructius, etnològics i culturals descrits en la fitxa. Es citavenn entre d'altres la volumetria i les façanes però el Catàleg no era massa explícit respecte a l'interior de l'edificació. El sostre de canyís i bigues de fusta de les cases i la volta de canó de marès de la porxada del carro eren els únics elements detallats.

Es deixaven de banda altres elements d'interès com l'arc que separa els dos aiguavessos o els diferents elements de la cuina: l'escalfapanxes, la pica de pedra del rentador o els prestatges de llivanyes de marès de formes diverses. I és una llàstima perquè tots aquests elements desapareixeran a causa de la vegetació ben esponerosa que creix a l'interior de l'edificació, sense que aquest fet sembli preocupar a cap responsable de l'administració.

I és que durant els 18 anys de propietat pública no s'ha duit a terme cap actuació per frenar la degradació de les cases des Verger.  Això malgrat que les normes urbanístiques que determinen que els propietaris són els responsables de la conservació dels seus immobles també obliguen, al manco en teoria, als poders públics.

Si les administracions, en aquest cas la conselleria de Medi Ambient, no conserven el seu patrimoni històric com poden demanar que ho facin els particulars ?.



NOTA: s'ha identificat es Verger amb el rafal Beniaxir que apareix al Llibre del Repartiment (1232). De deu jovades, va correspondre a Garcia Lopis. Guillem Rosselló Bordoy va anar un poc més enllà i va relacionar aquí el nom del rafal amb Ibn Shayri, personatge que va fugir de la Ciutat durant el setge de 1229 per organitzar la resistència musulmana a les serres de Llevant.

 

es Verger (Artà)