Mallorca ha esdevingut una terra massificada on la pressió humana arriba pràcticament a tots els racons. Sort que encara es conserven alguns àmbits on podem experimentar la sensació d'una natura menys domesticada. Per aconseguir-ho ens hem d'allunyar de les rutes habituals i cercar les zones més recòndites de les muntanyes i els barrancs.
Podem anar per exemple el barranc de Son Sifre, un profund tall orogràfic que xapa la plataforma calcarenítica del nord-oest del terme de Manacor. El tram més encaixat discorre entre el camí des Saluet (carretera Ma-3322) i el torrent de na Borges. Té una longitud de 1.850 m i es caracteritza per l'abundància de coves que baden la boca a les seves parets. En aquest tram el barranc presenta un caràcter semi-salvatge al qual contribueix la densa vegetació que el cobreix i que en dificulta el seu trànsit. Particularment inexpugnables són les zones cobertes pels abatzers.
Abatzers que fa temps que cobreixen bona part del llit ja que conten els veïns de la zona que durant l'infaust any 1936 un home corria desesperat fugint dels trets dels seus persecutors. Arribat al caire del barranc es va llançar penyes avall anant a parar dins un romaguer.
Es va salvar però quedà en un estat tan llastimós que diuen que afirmà: "si hagués sabut com havia d'acabar hagués deixat que me pegassin un tir ! "
NOTA: per l'historiador Antoni Gili sabem que a l'edat mitja el determinant del nom del barranc feia referència al llinatge d'una altre família propietària. Li deien el barranc Picany.
Barranc de Son Sifre (Manacor)
