Fins a la generalització de les tuberies de ciment i de plàstic només hi havia un sistema per conduir l'aigua a llargues distàncies: la construcció de síquies, també denominades canals, canaletes o calçades, amb l'aigua discorrent per gravetat de manera subterrània o a cel obert.
D'aquesta manera era conduïda l'aigua durant 9,9 km des de la font de la Vila a Palma com a mínim des de l'època musulmana. I si anam més enrere en el temps i ens remontam a l'època romana alguns autors han defensat que el subministrament de Pol.lèntia és realitzava a través de la canal de Ternelles, amb un recorregut de més de 15 km.
Les grans possessions que no comptaven amb fonts a les seves proximitats també hagueren de recórrer a la construcció de grans canalitzacions. A la Serra en són exemples la canaleta de Massanella, de 7,2 km o la síquia de Solleric, de 3,1 km. A Artà la síquia de Morell recorria 2,2 km per conduir l'aigua des de la font de sa Jonquera fins a l'aljub de sa Casa Nova (actualment sa Canova).
La major part d'aquestes canalitzacions es troben avui abandonades i van desapareixent progressivament. Algunes com la canaleta de Massanella mantenen la seva funció encara que l'aigua circuli entubada.
Només coneixem un cas de síquia de llarg recorregut per on l'aigua circuli lliurement i és la síquia des Ratxo, que porta les aigües des de la font des Ratxo fins als molins, les marjades i les cases de Galatzó, després de recórrer 2 km.
Tenint en compte que origen i i destí de l'aigua es troben en finques diferents podem suposar que els litigis estigueren assegurats. I efectivament al llibre que Tomàs Vibot i Just Hernández dedicaren a Son Nét es documenten els pactes signats el 23 de juny de 1501 entre Berenguer Vivot i Mateu Nét segons els quals la finca de Galatzó podria disposar de l'aigua canalitzada a canvi del pagament d'una renda anual de 8 sous i de la construcció dintre de la finca de tres abeuradors per a ús de Son Nét. Les disputes continuarien al llarg dels segles.
Més de 500 anys després la finca pública de Galatzó continua gaudint de l'ús de l'aigua de la font des Ratxo i encara ho fa a la manera tradicional. Més destacable és encara el bon estat de conservació que presenta el conjunt del sistema hidràulic, rehabilitat recentment gràcies a les ajudes del Consorci Serra de Tramuntana Patrimoni Mundial.
Una excelent decisió presa per part dels responsables de la gestió de la finca, als quals donam l'enhorabona.
NOTA: es Ratxo fou durant segles un rafal de la gran finca de Son Nét i per tant fou propietat de la família Cotoner des del segle XIX fins al 1950. Ens hagués agradat consultar els documents relatius al litigi depositats a l'Arxiu Municipal de Palma però no ha pogut esser. Consultar el Fons Cotoner de l'arxiu de Can Bordils sembla més complicat que accedir a l'Arxiu Secret Vaticà.
Síquia des Ratxo