El nom d'avui sembla que ja només apareix a les cartografies ja que no ha estat recollit en el NOTIB el qual ha tengut com un dels seus objectius la recollida dels topònims encara en ús. El cap que separa Canyamel (Capdepera) de la costa des Pins (Son Servera) rebia el nom de cap des Raix, al manco des del segle XVIII perquè així el recull el mapa del Cardenal Despuig (cabo del Ratx).
Més antigament era anomenat cap des Llibrell ja que així el trobam als mapes de Joan Binimelis (1601) i de Vicenç Mut (1683). El nom fa pensar en un punt d'aprovisionament d'aigua que fos recollida en un ribell. En aquest sentit raix -paraula inexistent- podria esser una mala transcripció de la paraula raig (en referència a un raig d'aigua), de la mateixa manera que el sineuer puig de Reig apareix sovint a la documentació com a puig de Reix.
Un altre dels noms que ha rebut el promontori és el de cap des Pinar, nom totalment transparent, ja que als seus costers s'hi desenvolupa un esponerós bosc. Bosc que ha sofert un important procés d'urbanització, que podríem qualificar de mesurat en la seva vessant serverina i de salvatge en la vessant gabellina.
Com s'ha vist en els lamentables incendis forestals de la regió d'Àtica (Grècia) la combinació d'habitatges dintre d'un bosc mediterrani és extremadament vulnerable a la catàstrofe donades les condicions adequades de temperatura, humitat i vent. A Grècia un incendi relativament poc extens (1.260 hectàrees) ha provocat 91 víctimes mortals i 1.500 cases destruïdes.
Tornant al cap des Raix o cap des Pinar, en els seus costers septentrionals trobam la urbanització Costa de Canyamel, que amb els seus carrers sense sortida, l'acusada pendent del terreny i la seva elevada càrrega forestal, és sens dubte un dels llocs més perillosos per viure a Mallorca durant els mesos de l'estiu.
I no ho deim nosaltres. Ho diuen els enginyers forestals en aquest comunicat.
Cap des Raix o cap des Pinar
