Els jaciments arqueològics "oficials" són els que venen recollits a la Carta Arqueològica elaborada pel Govern de les Illes Balears als anys 90 i els que apareixen als diferents catàlegs de protecció del patrimoni municipals.

La qualitat de la informació recollida en aquests documents és molt variable essent notables els errors i clamoroses les absències. En ocasions es fa evident que els redactors de les fitxes ni tan sols anaren a visitar els jaciments inventariats. Al manco les fotos fetes a centenars de metres de distància o l'ús de fotos aèries com única documentació fotogràfica així ho suggereixen.

S'anomena puig des Moro a l'extrem oriental de la serra de Son Jordi que separa les terres de Canyamel (Capdepera) de la costa des Pins (Son Servera). Dalt d'aquest puig Josep Mascaró Pasarius va situar una restes prehistòriques d'insegura classificació que varen ser incloses amb el número 1332 a l'Inventari de Monuments Megalítics i Prehistòrics (IMMP).

Durant l'elaboració de la Carta Arqueològica aquestes restes no foren localitzades encara que els fou assignat el número de jaciment 49/37. Per la seva banda a la fitxa corresponent del Catàleg de Son Servera (element número 2035) podem llegir que el jaciment consisteix en "Construccions al cim del puig des Moro, de les quals només en queden les restes".

Hem pujat al puig des Moro i tampoc hem trobat les estructures. El que sí hem vist és una gran concentració de ceràmica islàmica, similar a les que es veuen pels costers d'en Ferrutx o d'en Xoroi. Aquest fet ens ha induït a pensar que aquest puig també serví com a refugi temporal per a un grup de fugitius musulmans ja sabedors de la caiguda de Madina Mayurqa (1229) i de la imminent arribada dels conquistadors al juz de Yartan.

Desconeixem que passà amb aquest grup, si per exemple pogueren escapar a la veïna Menorca o foren captivats o morts. Potser una excavació arqueològica com la que es dugué a terme a la cova des Migdia des puig d'en Xoroi ens pugui donar algunes clarícies en el futur.


NOTA: en aquesta ocasió el nom del puig no té res de metafòric ni amaga antigues arrels indoeuropees. Li deien el puig des Moro, perquè els moros s'hi refugiaren. D'altra banda és un fet bastant comú entre els noms que a Mallorca porten aquest determinant.

 

Puig des Moro (Son Servera)