N'hem vist de tot color, però encara se'ns fa difícil creure que a Mallorca es pugui esbucar una possessió centenària -en un estat de conservació que en permetria la seva recuperació- superant tota la complexa tramitació urbanística requerida.

I així és, perquè el propietari de la parcel·la 197 del polígon 11 de Montuïri ha aconseguit tots els permisos necessaris per a la demolició de les cases des Rafal Franc. I suposam que també els necessaris per a la construcció d'un nou habitatge unifamiliar a sòl rústic o un altre tipus d'edificació.

I ho ha aconseguit sense que cap funcionari o polític, ja fos de l'Ajuntament o del Consell de Mallorca, trobàs cap impediment, tècnic o jurídic, que pogués evitar que es cometés aquest despropòsit.

Perquè és un despropòsit que a l'any 2018, tapats com esteim de normes i lleis que entre d'altres tenen per objecte la protecció del patrimoni i del paisatge, s'hagi eliminat fins a la darrera pedra d'aquesta possessió.

Un despropòsit perquè s'ha eliminat el testimoni d'una història que s'endinsa fins a la mateixa reconquesta (Alexandre Font proposà per aquestes terres una identificació amb l'alqueria Megraner) i que es troba documentada des de 1358, als Llibres de Cort Reial de Montuïri, estudiats per Joan Miralles i Montserrat.

Un despropòsit perquè s'ha eliminat una important mostra d'arquitectura popular que contribuïa a singularitzar el paisatge dels camps que s'estenen per la partió entre els termes de Montuïri i Porreres. El resultat és un horitzó més vulgar, més anodí i potser empitjorat per les futures construccions.

Mallorca, i Montuïri en particular, han patit aquesta setmana una significativa pèrdua en termes patrimonials. Quina serà la propera ?

 

NOTA 1:  es Rafal Franc constituí durant segles, juntament amb la finca matriu de Son Miró, la propietat més valorada de Montuïri. Als Estims de 1578 estaven valorats en 12.700 lliures i eren propietat de mossèn Antoni Joan Morlà. Als Estims de 1685 Son Miró (valorat en 19.700 lliures), el Rafal Franc de Son Miró i els Horts de Son Miró, que també disposaven de cases, havien passat, per fideïcomís, a mans del noble Gaspar de Puigdorfila. Al segle XIX aquestes possessions ja estaven totalment parcel·lades.

NOTA 2: Franc vol dir lliure, exempt de subjecció, de domini d'altri, d'impediment (DCVB). Ho trobam a topònims com Vilafranca, que estava exempta de contribucions i de serveis respecte del regne (però no de la baronia de Santmartí) i altres relacionats com na Franquesa. En el cas del nostre rafal podria relacionar-se amb l'exempció del pagament d'alguna obligació com l'alou o el delme.

NOTA 3: Contam amb poques descripcions de les cases del rafal, però ens basta la feta per Josep Oliver i Verd, recollida a la revista Bona Pau:  "Passats els Sons Mirons arribam al Rafal Franc on hi ha la casa típica mallorquina de portal rodó i pallissa i portassa amb arcada d'ansa de paner. El lloc, tancat per tres costats, és acollidor."

 

Rafal Franc (2012)

Rafal Franc (2018)