Aquí on acaba la costa d'Estellencs i comença la de Banyalbufar hi ha un puig que li diuen el puig de ses Donardes. Li diuen ara perquè des de l'edat mitjana fins al segle XVIII era conegut com a puig del Falcó i tenia la seva importància perquè era un dels llocs escollits per vigilar la mar. I no és estrany perquè des d'allà es controla tot el sector comprès entre la talaia des Verger i el cap de Tramuntana de sa Dragonera.
Al llibre Defensa marítima d'Estellencs, de Josep Segura i Salado, trobam moltes referències a aquest puig. Així sabem que el 7 d'abril de 1397 s'ordena al batle de Puigpunyent que "per haver notícies de fustes d'enemics sien posades escoltes al puig del Falcó". Solien ser dues les escoltes situades en aquest punt, des del mes d'abril fins al dia de Sant Miquel, provistes d'escopetes i corns per donar avís. Al segle XVIII encara hi feien guàrdia dos homes, que disposaven d'una barraca com a refugi i que també vigilaven possibles arribades de vaixells empestats.
El sistema defensiu costaner del municipi es completava amb parelles de talaies i escoltes situades a la Cala d'Estellencs i al puig del Palmer.
NOTA 1: Desconeixem quina és l'espècie de falcó que donà nom al puig però a la zona són especialment abundants els falcons marins (Falcó eleonorae) degut a la gran colònia que troba refugi a sa Dragonera.
NOTA 1: Altres topònims on apareixen els falcons són l'Agre des Falcons (Artà), cala Falcó (Calvià, Manacor), cap des Falcó (Andratx, Calvià), es Falcons (Andratx), Niu des Falcó (Artà), garriga des Falcó (Selva), pas des Falcó (Deià), puig Falcó (al límit de terme entre Calvià i Puigpunyent), Son Falcó (Palma, Puigpunyent). Això deixant de banda les penyes falconeres que ja tractàrem aquí i els malnoms -falconer- que donen noms a cases, horts i molins.
Puig del Falcó i punta de Son Serralta
Falcó marí