A twitter no hi ha espai a bastament per detallar la informació que arriba a contenir un escut. Sortadament aquí no tenim aquestes limitacions i podem descriure l’escut del marquès de Barberà i de la Manresana que es troba sobre el portal d’accés de la nova casa dels senyors del Rafal des Porcs, bastida a la dècada dels anys vint del segle XX.

Timbra l’escut una corona de marquès, està quarterat i per ordre ens apareixen les següents vuit aliances:

1) Pinós: “en camp d’or tres pinyes de sinople”.

2) Copons: “de gules, un copó d'or del que surten tres serps de sinople”.

3) Sarriera: “en camp d’or, un mont d’atzur, carregat en el centre amb dos pals onejats d’argent i sumat d’una flor de lis d’atzur”.

4) Villalonga: “partit, primer d’or, un lleó rampant de gules, i segon, escacat de sable i or”.

5) Amat: “un braç empunyant una espasa vorejat amb una bordura, amb ones davall.”

6) Pons: “d’or dos paons d’atzur mirant-se”.

7) Marimon: “d’argent, un lleó d’atzur, coronat d’or, linguat i armat de gules; bordura dentellada, d’atzur".

8) Desvalls: “d’or, una rosa de cinc pètals de gules”.

L'escut representa els ascendents del que fou promotor de la reforma, Enric de Sarriera y de Villalonga (1868-1951), IX marquès de Santa Maria de Barberà, VII marquès de la Manresana i VII comte de Solterra.

Al centre de l’escut es repeteixen les armes dels Pinós i dels Copons, preeminència que es deu segurament a que fou el matrimoni amb Maria Josefa Pinós i Copons (VII marquesa de Santa Maria de Barberà i V marquesa de la Manresana) el que aportà a la família Sarriera els marquesats.

L’unió aportà també la mateixa finca des Rafal des Porcs que havia estat obtinguda al segle XVIII pel matrimoni de Josep Galceran de Pinós i Pinós (III marquès de Santa Maria de Barberà) amb Magdalena Sureda de Santmartí, de la família que havia estat propietària al manco des de 1685.

No direu que l’aportació d’una finca de 1.723 quarterades no mereixi esser destacada en un escut.

 

NOTA: Ja al 1255 s’esmenta l’honor del Rafal des Porcs segons la documentació aportada per Ramon Rosselló Vaquer. El rafal ha estat relacionat amb l’alqueria islàmica Beniayabi, també anomenada Binigebidi o Aliauali.

 

Escut del Rafal des Porcs (Santanyí)

Una corona de marquès decora també els ferros de la cisterna