El poble de Son Servera té el seu origen en l'establiment de la possessió anomenada Binicanella que estava situada al lloc que ara ocupa l'església parroquial.  De les cases només es conserva l'estructura de la torre ocupant l'actual presbiteri. La reforma feta per l'arquitecte Miguel Fisac Serna a finals dels anys seixanta recuperà la fesomia exterior defensiva amb el característic paretó capcimat de merlets. Binicanella ha estat identificada amb l'alqueria Benuniquena Algarbia (de l'oest), de vuit jovades, la qual juntament amb l'alqueria Benuniquena Axarquia (de l'est) , de deu jovades, va correspondre als homes de Marsella segons consta al Llibre del Repartiment (1232).

El llibre Son Servera del segle XIII al segle XVIII de mossèn Antoni Gili Ferrer descriu detalladament el procès que va conduir al naixement del poble. Aquí només assenyalarem que al segle XIV Binicanella havia estat agrupada amb altres antigues alqueries com Banyeres (antiga alqueria Albeineita o Alberneira de cinc jovades que va correspondre al monestir de Bellpuig, identificada amb l'actual Son Sard). La família Ferri arribà així a controlar una gran extensió de territori que ocupava aproximadament el 38 % del terme municipal (1.600 Ha). A grans trets els límits eren amb Son Vives, ja a Sant Llorenç, s'Estepar, Son Xerubí, Son Jordi i amb la mar.

El casament d'Angelina Ferri, filla de Pere (mort el 1438), amb Salvador Servera Valls originari de Porreres inaugurarà la nissaga de la qual sorgirà el nom del poble. Salvador mor al 1473 i dos anys després es produeix la divisió de la gran propietat entre els seus dos fills: Jaume i Pere. De la branca de Jaume Servera Ferri  sorgiren posteriorment finques com la Plana, Son Esquerrà, el Rafal d'Antoni Servera, Son Corb, Son Floriana i Ca s'Hereu.

Per la seva banda de la branca de Pere Servera Ferri sorgiren Son Comparet, Son Sard, sa Canal, Rafal d'en Calces, Fetget, Penya Roja i Son Fra Garí. Aquesta darrera s'identifica amb l'antiga Binicanella, propietat al segle XVII de Sebastià Servera Tous (a) Fra Garí. Anys després de la seva mort els elevats deutes que pesavan sobre Son Fra Garí motivaren el seu segrest (1655), i la seva posterior compra (1665) i establiment (1666) per part de la Universitat de la vila d'Artà.

Havia nascut el poble de Son Servera que el militar i enginyer Vicenç Mut ja registrà en el seu famós mapa datat l'any 1683.

 

NOTA: A l'Arxiu del Seminari es conserva el treball anomenat Estudio histórico de la iglesia parroquial de Son Servera, l'autor del qual és S. Ginard Miquel. El treball inclou una transcripció de la divisió de Binicanella feta l'any 1475 davant Nicolau Crespí, notari de Manacor. Sabérem de l'existència del document gràcies a Pedro Fidel Castro Lliteras, geògraf i referent per a múltiples investigacions que atenyen al seu poble

Diu així:

I primer partim i dividim en quals (sic) parts la dita possessió la qual per títol hereditari damunt dit tenim i posseïm situada en lo terme de la parròquia d’Artà; designant i fitant aquella en la manera que es segueix: i primerament posam i matram una fita davall les penyes del puig de la Font pres d’una gran roca i de la dita fita farà partió les dites penyes del dit puig fins a la possessió d’Antoni Servera apelada la Punta.

Item matram i posam una altra fita damunt lo conró de l’hort qui és prop lo casat de la dita possessió en torn un tornall de bestiar o més prop lo clot de l’arena la qual fita signarà la fita que havem mesa e fitada davall de les dites penyes del dit puig de la Font dreta línia de la dita fita prop lo clot de l’arena passarà la dita partió dreta via per lo dit conró del dit hort al portell del coll de la vinya en lo qual portell matrem altra fita capelada e d’aqui ferà partio la paret del dit clos e pero sta (sic) edificada fins a un magraner agre qui és davall los ginjolers i aquí matram altra fita capelada a la qual lo capal de la dita fita del portell del dit clos farà o a ser fer signarà la capal de la dita del conró de la dita vinya gran, farà e a fer signarà dreta línia per la paret amunt a una fita que es prop la paret de la dita vinya a la paret de fora la qual fa signara a una altra fita capelada que havem mesa davall les figueres hivernals en torn tres destres la volta la mar.

Item posam i matram una altra fita prop a les faldes d’una mata redona a la part de mar qui és el mig del camp del racó, a la qual fita fa signara es capal de la fita davall les figueres hivernals a la dita fita al dit capal de la una part i de l’altra part a una creu que havem fet a una roca que és alt en la collada del puig qui és sobre lo dit camp del racó; i d’aquí pasa la dita partió a una fita que havem mesa al puig alt del dit puig en un planiol prop les penyes pasant i faent signara dreta línia per lo mig de l’era de la Teulera en la qual era matram i posam una fita en vers la dita Teulera restarà a fora comuna entre nosaltres i de la dita fita de la dita Era pasarà a la dita partió dreta línia a una fita que és el pont dit de la mata negra del dit pont dreta línia a una fita que matram prop una mata verda.

Item matram i posam una altra fita al puig enet, (?) del serral dit lo serral de gemplas una carritxera la qual d’una part farà signara a la dita fita de la mata verda i de l’altra part devora la possessió de Sant Jordi, la qual signarà de la dita fita ferà e divisio entre les dites parts, dreta linia fins a la dita possessió de Sant Jordi.

E més partim i dividim en dues parts les cases de la dita possessió en la manera següent, çò és del cantó de la llupia a la branca davall menos les pres del ... del menjador remanent... però l’entrada de la dita possessió i la torre amb l’aigua de la font que ve acas de la font de casa resta entre nosaltres comunes i indivisio i no són enteses ni compreses en la present divisió i partió però lo qui acceptarà la part davall a sa facultat a fer cases tantes com ne voldrà fer i d’eixamplar les seves parts al seu plaer però que hage e sia tingut a ajudar a fer una casa i pagar la mitat de tot lo que costarà de fer la dita casa: la síquia i canó per on vé l’aigua de la dita font en casa se hagi de mantenir a comunes despeses nostres i de cadascun de nosaltres mig per mig.

I aquí en la forma damunt dita la dita possessió i cases d’aquella són estades per nosaltres partides i dividies en dues parts etc etc.


 

La partió de 1475 comença "davall les penyes del puig de la Font"

Les aigües de sa Fonteta restaren propietat comuna dels dos germans

La partió continuava per l'actual carrer Doctor Servera antigament dit carrer Nou

I passava per les cases i la torre de Binicanella actual església de Sant Joan Baptista

De les cases de Binicanella es dirigia cap el puig de Ca s'Hereu o de Son Corb abans dit puig del Verger

Del puig de Ca s'Hereu continuava per les planes entre Son Sard i Son Corb fins a topar amb Son Jordi