Entre el puig Caragoler de Femenia, les basses de Mortitx i la mar hi ha una plana desolada, situada a una altura que va dels 250 als 300 metres sobre la mar, exposada a les mestralades i tramuntanades.
Però si observam el lloc amb més deteniment veurem que en el passat no era tan desolada. Hi trobarem les restes d'una barraca i un forn de pa, a més de les omnipresents sitges de carboner. Condueix a la zona un elaborat camí conegut amb el nom de les voltetes de ses Marsesques. Comparteixen el mateix determinant un pla, un torrent i un pas pel qual davallaven antigament els pescadors.
Així per Rafel Juan Mestre sabem que el juny de 1594 el monestir de Lluc registrà un pagament de 34 sous a quatre homes per abastir-se de peix: "Més quatre homes que vengueren a pescar a les Marseques (sic) per la visita a raó el jornal sis sous i deu sous que els doní per comprar pa que es tot trenta quatre sous".
Pel mateix autor sabem que l'indret antigament pertanyia a Mossa i no a Femenia com podria esperar-se de la seva situació. Tenia una extensió de 150 quarterades que fou segregada segons consta a la següent nota registral: "Porción de tierra monte e improductivo procedente del predio llamado Mossa. Comprende el terreno denominado ses Marsescas, parte del puig Caragoler y parte del corral d'en Figuera. Linda por el norte con el mar, por el sur con tierra de Martín Mir que antes fue del mismo predio; por levante con predio Femenia de Miguel Cerdá y Morro, y por el poniente con la parte del predio remanente al enajenante. El integro predio en alodio del señor obispo y cabildo catedral".
Però quin significat té aquest nom ?. Tres han estat les propostes realitzades:
Segons podem llegir a l'Onomasticon Cataloniae per Joan Coromines el nom s'explicaria pels embats glacials de tramuntana que hi peguen sense fi en el temps de març. L'etimologia popular corroboraria segons l'autor aquest significat perquè un dels seus informants feia referència a les Mars Fresques. En conseqüència per Coromines la forma correcta seria Marcesques.
Per la seva banda l'esmentat pare Rafel Juan proposava que el nom original havia de ser "Maresesques" fent referència al marès i a l'antiga pedrera que hi ha al proper Corral d'en Figuera.
La darrera aportació és la de Santigo Pérez Orozco segons el qual el nom es correspondria amb una feminització del cognom italià Marcesco. I dintre d'Itàlia apunta -per qüestions fonètiques- a la zona de Gènova com origen del topònim que s'inscriuria en una sèrie, la que fa referència a terres mitjançant plurals femenins, que ha estat molt prolífica a Mallorca com vérem aquí.
NOTA: el mateix Coromines en el seu Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana ens avisa que "hi ha raons per dubtar que es derivi del nom del març". D'altra banda hem trobat l'adjectiu marcesc associat a diferents animals domèstics en capbreus catalans dels segles XI i XII. Per exemple "agnum marcesch" o "porc marcesc". Podria tractar-se per tant d'un topònim que tengués un origen ramader.
ses Marsesques (Escorca)