A la toponímia de Mallorca trobam al manco dues metàfores referides al pit femení. Una d'elles no és gens evident ja que es tracta de la pervivència d'una antiga paraula emprada des d'abans de l'edat mitjana. Sa Pòpia, antic nom de la màxima elevació de sa Dragonera es relaciona segons Coromines (DECat) amb la paraula popa, mamella, amb equivalents a llengües com l'occità o l'italià.
En aquest cim de 353 metres d'altura, conegut també com el puig des Far Vell, hi havia una talaia datada l'any 1490 i reedificada al 1581 per formar part del sistema de vigilància costanera bastit pel capellà, metge, matemàtic, astrònom i historiador manacorí, Joan Binimelis. Segons les Ordenances de les torres de focs del Regne de 1719 els avisos s'iniciaven per la banda de ponent a sa Pòpia i per la banda de llevant al castell de Cabrera. Des desa Pòpia els avisos s'anaven transmeten fins al palau de l'Almudaina i fins a la torre de Sant Vicenç (Pollença). El 1850 la talaia fou enderrocada per construir un monumental far, un dels situats a major altura d'Espanya. Aquesta localització permetia que en dies clars els seus llums es poguessin divisar des de molt lluny, per exemple des dels Columbrets. Per l'altre costat eren nombrosos els dies en que la farola quedava inutilitzada degut a les boires que cobrien el cim. Aquest fet motivà el seu tancament al 1910, substituïda pels fars del cap de Tramuntana i del cap de Llebeig.
L'altra metàfora a la qual feiem referència al començament és clara i llampant: ses Mamelles és el nom que reben dos turons situats entre Felanitx i Portocolom, a prop de s'Horta.
Un topònim relacionat amb els anteriors és el de sa Mamalluda, nom d'una gran balma tancada per una paret seca de quaranta metres de longitud i destinada a l'aixopluc de les ovelles. El nom fa referència a les formes arrodonides de les nombroses estalactites del sostre de la balma.
sa Pòpia (sa Dragonera)
ses Mamelles (Felanitx)
sa Mamalluda