La caça està en clar retrocés. Basta tenir en compte que a Mallorca l’any 1981 hi havia 21.680 llicències que l’any 2022, segons l’Anuario de Estadística Forestal, havien baixat a 10.616 per al conjunt de les Illes Balears.
No defensarem aquí l’activitat però sí assenyalarem que els caçadors són un dels col·lectius que han tengut un coneixement més precís del terreny que trepitjaven, ja que no dubtaven a enfilar-se als penya-segats més vertiginosos o baixar a les gorges més pregones per tal d’encalçar i capturar la peça desitjada.
Un exemple el trobam a l’anomenat sostre de sa Fosca, el conjunt de roques encaixades entre les parets verticals que són responsables de l’obscuritat del llit del torrent, on no fa garie anys encara es podien trobar cordes i fins i tot una paella, es suposa que emprada pels caçadors per fer algun dinar una vegada acabada la jornada.
Pel llibre de Miquel Martorell, Cent porxos cent històries, coneixem el nom d’un d’aquests caçadors, en Pedro Medina, que quan s’obria la veda (15 d’agost) entrava a sa Fosca per sa Casa Nova, per Cals Reis o pel pas des Duro. Davallava amb cordes i esperava amb l’escopeta amagat a les balmes. La caça durava dos dies i es podien obtenir de trenta a quaranta coloms.
La caça ens ha deixat nombrosos topònims essent el més freqüent la caseta des Caçadors, que trobam al manco a Andratx, Artà, Bunyola, Llucmajor, Muro, Santa Eugènia i Santa Margalida.
Altres noms relacionats són: camí des Caçadors (Selva), font des Caçadors (Petra), monument des Caçador (Porreres), pas des Caçadors (Escorca) i puig des Caçadors (Calvià).
