A l'any 1093 comen√ßa el regnat del val√≠ Mubassir ibn Sulayman al-Nasir al-Dawla. Les illes orientals d'al-Andalus constitueixen un dels estats aut√≤noms o taifes en les quals s'ha disgregat el poder central del califat. √Čs un moment d'esplendor per a les lletres i per a la poesia ja que els distints governants afavoreixen els estudis literaris i pugnen per acollir a les seves corts els millors poetes. Tamb√© √©s el cas de Mubassir, enamorat de les flors i de la poesia com deixen de manifest¬† la construcci√≥ d'uns famosos jardins situats a la vorera de mar o el seu epitafi . A la seva cort trobaren refugi afamats poetes de l'√®poca entre els quals destaquen el sicili√† Ibn Hamdis o el denier Ibn al-Labbana, al qui s'atribueixen els seg√ľents versos dedicats a Mallorca:

√Čs un pa√≠s al qui el colom ha deixat el seu collar
i al qui el paó ha vestit amb el seu plomatge
Els seus rius són de vi i els patis de les cases, les copes

La poesia s'interromp bruscament a Mayurqa el més d'agost de l'any 1114, poc abans de Sant Bartomeu. Un estol de naus pisanes i catalanes desembarca a la badia de Palma amb l'objectiu de castigar als mallorquins per les seves pràctiques corsàries i per eliminar qualsevol resistència a la nova hegemonia en el mediterrani septentrional.

Amb l'expedició viatja un cronista pisà, amb una missió similar a la dels periodistes de la CNN o de la Fox que acompanyaven a l'exèrcit nordamericà en la invasió de l'Iraq de l'any 2003: magnificar les proeses del bàndol propi i deixar per a la posteritat la versió dels vencedors. Liber Maiolichinus (Llibre de Mallorca) és el nom d'aquesta crònica que podeu trobar en el seu llatí original aquí .  Per la traducció catalana que en féu Mireia Mulet al 1991 sabem:

Que es produí un primer desembarc a una petita illa de la badia de Palma, a prop d'un port anomenat Rodum. Que la flota canvià de lloc i es dirigí cap a s'Arenal de Palma, observada per una gran multitud que havia sortit de la ciutat i ocupava la vorera de mar.

Hi havia un pinar on s'estenia un ample arenal, que distava sis milles més o menys de les murades de Mallorca de la banda on Tità es dirigeix als camps boscosos. Un pantà i l'ample mar amb la seva aigua el tanquen per dos costats i només el llevant i el ponent donen un pas sec a qui es dirigeix als camps boscosos. Aquests llocs s'anomenen Ramora o bé Forenna i molts els diuen Catins.

Que es disposà el campament i feia un dia esplèndid:

No es movia gens d'aire i les aig√ľes del mar ser√® estaven quietes com si fossin llet. No es movia ni una fulla dels arbres. Les aus tranquiles feien el seu cant. Les profunditats del bosc ressonaven.

Que es produeixen els primers enfrontaments al llevant de Palma, a prop del torrent Gros, i els primers assalts a les murades. Els camps són saquejats, les cases, cremades. La mort senyoreja pels camins.

Uns es dirigeixen a les aldees i als camps, altres assetgen la ciutat: per tot arreu el regne és devastat amb matances i foc.

Que la dura resistència dels mallorquins i la fortalesa de les murades prolongà l'expedició durant mesos.  Arriba l'hivern i es treuen a terra de totes les embarcacions.

Les muntanyes de Mallorca eren blanques per les nevades i el calabruix i els aires produ√Įts pel fred incomodaven els moros. Certament se sentien ressonar planys junt amb els cants que solen proferir els vigilants damunt les √†rdues murades.

Que durant el setge mor el visir poeta Mubassir al-Nasir al-Dawla.

Que finalment durant la Pasqua de l'any 1115 els atacants amb les seves torres, ponts i ariets, derroquen les successives murades de la ciutat i aconsegueixen la victòria. La destrucció és total.

Un s'afanya per degollar els homes, un altre arrossega les dones i, després d'agar el botí, esbuquen els murs i les cases. El foc acaba amb els morts i amb les cases de fusta. L'hoste saqueja els camps i recorre els llocs d'aquesta terra. D'una banda arriben homes i dones amb els seus fills, d'una altra vénen bous, ramats d'ovelles i molts d'aixovars.

I que té a veure aquesta negra història amb el nostre topònim recomenat de ses Fontanelles ? Doncs que aquesta zona humida és el darrer reducte del gran pantà mencionat al Liber, el qual ocupava una bona part del pla de Sant Jordi, conegut a l'època medieval com a pla de Catí. Un motiu més per demanar-ne la seva conservació.

 

ses Fontanelles

ses Fontanelles, el pantà del Liber

ses Fontanelles

ses Fontanelles

Portopí

Portopí, mencionat diverses vegades al Liber, on Mubassir s'entrevistà amb el cònsol pisà a l'abril del 1114

Illetes

Fou a l'illa de sa Torre (Illetes) on es produí el primer desembarcament de l'expedició ?

Torrent Gros

La cavalleria pisana perseguí un grup de musulmans fins a devora el torrent Luidis, probablement el torrent Gros

Son Morlà

La mort i la destrucció assolaren els camps que rodejaven la ciutat, com aquest de Son Morlà