La presència militar a Mallorca ha tengut un efecte colateral positiu: ha suposat la protecció de milers d'hectàrees que sense la seva adscripció a la defensa segurament s'haguessin urbanitzat. Molts d'aquests espais es situen al litoral i conserven bona part de la seva naturalitat: el cap des Pinar, el cap de cala Figuera,  el cap Blanc, el cap Regana, el cap Enderrocat, el fortí d'Illetes...

A Palma un d'aquests espais protegits és el comellar per on ascendeix l'antic camí de Calvià pel coll de sa Creu. Afortunadament en aquest cas la protecció s'ha estés a les cases de la possessió que dóna nom a la contrada: Santa Eulàlia. Que les cases hagin restat fora de l'ús habitual ha motivat que es conservi plenament el seu caràcter tradicional i la seva monumentalitat, que es fa palesa en totes les seves estances: planta noble, casa dels amos, clastra, capella, tafona, celler, aljub, sestadors....Destacable és sobretot la pervivència d'elements medievals d'estil gòtic com l'arc apuntat que dóna accés a la clastra i les obertures de la planta baixa i de la planta pis de la façana posterior (la qual segons Gabriel Llompart seria la façana original de l'edifici gòtic). Enigmàtica és la inscripció medieval no desxifrada que es localitza al brancal del portal de la planta noble.

Pel que fa al topònim hem de dir que pertany a la família de noms de sants que han originat una encesa disputa entre els investigadors, centrada en si realment fan referència a sants: Santa Cirga, Sant Llorenç (a Palma), Santa Ponça, Sant Salvador (a Escorca), Sant Vicenç...En el cas que ens ocupa pareix que sí ja que són majoria els autors que defensen el caràcter mossàrab del nom, es tractaria d'una paraula llatina anterior a la dominació musulmana i que va perviure durant aquesta. Defensa l'etimologia àrab Guillem Rosselló-Bordoy, per qui el topònim derivaria de sanad al-uliya, costa empinada.

El topònim apareix ja al Llibre del Repartiment de Mallorca (1232), concretament en la descripció de dues zones properes a la ciutat: la terra de Morian (zona occidental del terme) i la terra de Catin (zona oriental). Santa Eulàlia pertany a la terra de Morian, juntament amb Sant Llorenç (avui Son Llorenç), la mitat del puig de Portopí i un desconegut lloc anomenat Agrestes, una altra paraula llatina que es va conservar al període islàmic.

 

Façana de la possessió de Santa Eulàlia

Façana de la possessió de Santa Eulàlia

Arc apuntat de Santa Eulàlia

Arc apuntat que dóna accés a la clastra

Capella de Santa Eulàlia

Capella des de la planta noble, els senyors no s'havien de desplaçar per oir missa