Marts i genetes són mamífers de difícil observació per les seves costums crepusculars. Així i tot aquests animals fugissers han deixat el seu rastre a la toponímia de Mallorca. Potser un animal que fugia muntanya amunt donà nom a sa coma des Mart (Can Bajoca), es pas des Mart (serra d'Alfàbia) o es pas de sa Geneta (puig de Cura). Tal vegada un exemplar que tenia la costum d'enfilar-se a la soca d'un vell arbre ens deixà s'olivera des Mart (Tuent) i un altre tenia el seu cau a una cova (cova de sa Geneta). Qui sap si un mart de considerables dimensions caigué a un parany preparat a les terres de sa Muntanya, a Bunyola, recordant-se per sempre el lloc amb el nom de sa llosa des Mart. Altres noms no necessiten cap explicació, és el cas des cagador de ses Genetes.

Per√≤ la relaci√≥ dels pagesos i ca√ßadors amb marts i genetes √©s m√©s tormentosa del que es podria deduir de la topon√≠mia. Els perjudicis ocasionats per aquests animals i pels moixos salvatges, els convert√≠ en un element que calia erradicar sense pietat. Fins als anys 60 del segle XX s'organitzaren batudes d'extermini que eren recompensades econ√≤micament pels Ajuntaments, tal com s'explica en aquest article . La situaci√≥ avui en dia ha millorat per√≤ dista molt de ser √≤ptima, degut al manteniment de l'√ļs del ver√≠ per eliminar animals indesitjats, pr√†ctica que ha posat contra les cordes a algunes esp√®cies com la milana reial.

Com a mínim volem pensar que a les garrigues mallorquines ja no ets pots quedar espantat per la visió sobtada d'un grup de moixos i genetes penjats d'un ullastre, salvatge pràctica que tenia la finalitat d'escarmentar la salvatgina.

 

Penjada de salvatgina

 

Moixos i genetes penjats, marina de Llucmajor (1990)